Oriol Junqueras


Dijous, 15.10.2015. 00:00 h

Execució del president Companys(15-10-2007)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 14 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Article publicat el 15-10-2007

Intenteu imaginar la matinada del 15 d’octubre de 1940. Esteu presoners en una cel•la. Fa poca estona que heu redactat el vostre testament. A l’exterior del calabós, unes passes s’acosten pel passadís. S’aturen. Ara són els forrellats els que trenquen el silenci de la nit. S’obre la porta. Us venen a buscar. D’aquí una estona, us afusellaran. Sou el president Lluís Companys.

En sortir del Castell de Montjuïc, arrossega els peus a causa dels maltractaments soferts durant els interrogatoris a Madrid. El condueixen cap al fossar de Santa Eulàlia, on l’assassinaran. I, mentre avança pel camí de ronda exterior de la fortalesa, veu per darrera vegada la capital del seu país. El país que havia presidit i que havia fet tot el possible per salvar. Un país envaït per un exèrcit que arreu de l’Estat espanyol –des de les Canàries fins a Euskadi i des de Galícia fins a Melilla– s’havia autoanomenat Ejército Nacional; fins que, en entrar al Principat de Catalunya, passa a designar-se en els seus propis documents com a Ejército de Ocupación de Cataluña. Un exèrcit que, en haver entrat al primer poble del Principat, la Pobla de Massaluca, havia reunit els seus habitants a la Plaça de la Vila, i l’oficial que el comanava havia començat el seu discurs dient: “Catalanes, no sois dignos del Sol que os alumbra”. Oficials com el general Solchaga, que –en veure Barcelona des de dalt del Tibidabo– havia exclamat: “¡Dios mío! ¿Quién ha permitido esto? ¡Tantos rojos juntos!”. Aquest era l’exèrcit que està a punt d’executar Lluís Companys. El president de Catalunya que, durant la guerra, havia salvat la vida d’alguns dels membres del tribunal, que ara l’havia condemnat a mort. El mateix home que tot just fa uns instants ha conclòs el seu testament polític amb aquestes darreres paraules: “A tots els qui m’han agreujat perdono; a tots els qui hagi pogut agreujar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de Pau, Justícia i Amor”. Uns minuts després, amb l’esquena contra la paret, mirant fit a fit els ulls de la mort, es descalça per trepitjar la Terra i respon a l’ordre de “Fuego!” dels seus botxins, tot cridant “Per Catalunya!”.

En aquell instant funest de l’alba del 15 d’octubre de 1940, quan gairebé tota Europa estava ocupada pels nazis i pels seus còmplices (incloent-hi en aquell moment Stalin), on era l’esperança de llibertat, de pau, de justícia i d’amor? La resposta és infinitament cruel: no hi havia esperança. I, sense esperança, una generació de catalans va viure –literalment desesperada– per fer viure els seus fills. I, així, fer-nos viure a tots nosaltres. Aquesta és la generació de Salvador Espriu, que en versos del poeta se’ns adreça en aquests termes: “(...) hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra”. I que ens demana que ens mantinguem “per sempre fidels al servei d’aquest poble”.

Nosaltres hem de saber recollir el testimoni dels que ens han precedit en la lluita. En cada un dels nostres gestos, hem d’honorar la memòria d’aquells que van morir per Catalunya, esperant que Catalunya no morís amb ells. En arribar a Barcelona l’1 de març de 1936, després d’un any i mig de presó, el president Companys ja ens va indicar el camí que hauríem de seguir: “Venim per servir els ideals. Portem l’ànima amarada de sentiment. Res de venjances, però si un nou esperit de justícia i reparació. Recollim les lliçons de l’experiència. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!”. I, per tant, arengats per Joan Salvat Papasseit, nosaltres hem de formar “l’escamot del soldats de la llibertat, / dels qui mai no reculen, / i sols un bes els pot fer presoners; / l’escamot dels que trenquen les reixes, / i res els pot fer caure sinó un altre bes; / l’escamot dels soldats d’avantguarda, / perquè el primer bes se’ns doni als primers”.


lectures 41163 lectures comentaris 46 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#46
10 de març de 2017, 14.19 h

Aun con sus errores y responsabilidades en la guerra civil, Azaña era, con diferencia, el más inteligente de los políticos republicanos de los años 30. Sus decepcionadas observaciones sobre sus correligionarios podrían sintetizarse en frases como éstas: «gente impresionable, ligera, sentimental y de poca chaveta»; o, más amargamente, «muchas torpezas y mezquindad, y ningunos hombres con grandeza y capacidad suficientes… ¿Tendremos que resignarnos a que España caiga en una política... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2

item
#45
10 de març de 2017, 14.08 h

Aun con sus errores y responsabilidades en la guerra civil, Azaña era, con diferencia, el más inteligente de los políticos republicanos de los años 30. Sus decepcionadas observaciones sobre sus correligionarios podrían sintetizarse en frases como éstas: «gente impresionable, ligera, sentimental y de poca chaveta»; o, más amargamente, «muchas torpezas y mezquindad, y ningunos hombres con grandeza y capacidad suficientes… ¿Tendremos que resignarnos a que España caiga en una política... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 7

item
#44
Flavià Mateu Cluet fletxa Les Corts Barcelona
8 d'abril de 2016, 19.43 h

En la película Companys procès a Catalunya ,jo, que no soc ni de bon tros, de la professió, em van vestir de capità franquiste , al castell de Montjuich en una escena del judici a Companys . Mai oblidarè la impresió que em va fer


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#43
BEJOTA fletxa bcn
15 d'octubre de 2015, 19.43 h

#33 Has fet molt bé en recordar la gent que pensa que la ignorancia és una virtut.
Gracies.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#42
BEJOTA fletxa bcn
15 d'octubre de 2015, 18.30 h

...#20 LI RECORDO QUE'N LLUIS COMPANYS VA SIGNAR MÉS DE 300 PENES DE MORT.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6

item
#41
15 d'octubre de 2015, 17.41 h

OBRIM ELS ULLS DESPERTEM AIXÒ ÉS UNA DICTADURA!!!!!!!!
I ens ho remarquen avui escollint el dia que han escollit per fer el judici!!!!!!!
Prou dictadura!!!!!!!!!Catalans prou !!!!!
Precisament el que no és just és una dictadura i no votar ser una nació lliure.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#40
BEJOTA fletxa bcn
15 d'octubre de 2015, 14.29 h

Planeta insiste en que se irá de Cataluña en caso de independencia
El nuevo presidente, José Creuheras, y el hijo de José Manuel Lara Bosch manifiestan que cumplirán los deseos de éste, que dijo que cambiaría de sede si hay secesión.

N.B. AIXÓ TAMBÉ HO FAN ELS GITANOS (VEURE EN "FARRUQUITO" AL JUTJAT AMB 200 CALÓS )."DURA LEX, SED LEX".
AL SR. MAS ,ALS ANYS DE LA RUPUBLICA ,L'HI HAUIRIA ANAT MOLT PITJOR. TOT QUEDARÁ AMB UNA INHABILITACI...

LI RECORDO SR. ORIOL QUE'N LLUIS COMPA... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

item
#39
Joan fletxa Barcelona
16 d'octubre de 2013, 23.59 h

Un article digne de ser llegit


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0

item
#38
16 d'octubre de 2013, 06.48 h

Bona ocasió per rellegir aquest emotiu article.


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0

item
#37
Mireia fletxa Barcelona
15 d'octubre de 2011, 14.29 h

Un article molt interessant. Tristament alguns dels comentaris són patètics. Gent que parla de "mala redacció" i no sap puntuar o accentuar diacrítics, gent que s'insulta....


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1
!
2
!
3
!
4
!
5 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.