Oriol Junqueras


Dissabte, 3.12.2011. 08:00 h

Bombes sobre Barcelona


Comparteix







Etiquetes
Us reprodueixo un article publicat al desembre del 2010 a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta.

     “[...] Aunque ausente de vosotros, llevo tan gratos recuerdos de vuestro amor y adhesión a mi persona, que siempre estará dispuesto a corresponder a tan señaladas muestras de aprecio vuestro agradecido compatriota, El Duque de la Victoria.”

Acabada la primera carlinada o la guerra dels Set Anys (1833-1840), no passarà gaire temps fins que, del migdia a la mitjanit del 3 de desembre de 1842, l’exèrcit espanyol –sota les ordres d’aquest agraït general Espartero i del capità general Van Halen– bombardegi Barcelona des de Montjuïc.
L’endemà, l’exèrcit entra a la ciutat i ocupa alguns dels edificis més representatius, com ara l’Ajuntament, on hi detenen republicans, es decreta l’estat de setge i, posteriorment, es clausura la premsa, excepte el Diario de Barcelona. L’acció bèl•lica ha destruït alguns centenars de cases i ha cavat una fossa encara més profunda entre el Govern espanyol, la ciutat comtal i el conjunt de Catalunya. Per si encara no n’hi hagués prou, se succeeix una repressió molt dura i s’imposa a la capital la reconstrucció del pany de la muralla de la Ciutadella –la fortalesa d’infaust record que s’havia començat a enderrocar– així com el pagament de 12 milions de rals, dels quals, només n’acaba satisfent dos, gràcies a la resistència passiva de la ciutadania.
Un atac que es venia coent des que, al mes anterior, hi havia esclatat una revolta popular espontània a partir de la determinació d’uns treballadors d’introduir a la ciutat vi i altres béns de consum eludint l’obligada liquidació dels “drets de portes”. Una protesta que s’afegia al descontent per “la qüestió cotonera” que, sovint, marcava el pols entre Catalunya i el Govern de l’Estat, i que feia referència a la negociació d’un tractat comercial amb Anglaterra pel qual es beneficiarien les fruites i els vins espanyols en detriment dels interessos de la indústria catalana. A més, planava el pànic entre la població davant l’amenaça d’una nova convocatòria de quintes.

Espanya i Catalunya es troben immerses en una crisi política de tal magnitud que, a l’any següent, esclata una nova revolta –“la Jamància”– que es resol amb un altre bombardeig sobre la ciutat, en aquesta ocasió, sota el comandament del general Prim.
Curiosament –o no– Espartero, el Duque de la Victoria, ha tingut i té en l’actualitat dedicats un carrer i un passatge; i, el general Prim, una rambla, una plaça al Poblenou i una estàtua eqüestre al parc de la Ciutadella.

lectures 7002 lectures comentaris 17 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#17
Cristina fletxa Manresa
17 de desembre de 2011, 01.16 h

S'ha de demanar a l'Ajuntament de Barcelona que retirin el nom dels carrers dedicats als sanguinaris Espartero i General Prim.

No s'ho mereixen.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#16
Jaume Cusó fletxa Barcelona
7 de desembre de 2011, 22.01 h

#15 Els Almogàvers eren mercenaris i el que van fer a Grècia va ser simplement una revenja per l'assassinat dels seus caps.
Per cert, la Generalitat va realitzar ja fa uns quants anys un acte de desgreuge per les barbaritats que van fer els almogàvers a Grècia.
Espanya hauria de fer el mateix i començar a demanar disculpes, encara que és evident que no senten penediment per les seves atrocitats sinó que més aviat sembla que desitjarien poder-ho repetir.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

item
#15
Albert fletxa La Laguna
6 de desembre de 2011, 18.56 h

#10 Els Almogàvers eren fills de la patria que volien ensenyar el català del segle XIV pel mediterrani. Els nostres reis eren els bons, en contraposició a tots els altres. Hi ha investigacions endegades per veure si a l'època de Jaume I ja existia Omnium Cultural.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2

item
#14
Jaume Cusó fletxa Barcelona
5 de desembre de 2011, 21.07 h

#13 Espartero no només tenia un sinó dos carrers a Barcelona, un com a Duc de la Victòria, ara simplement carrer del Duc i al costat hi havia el Passatge del Duc de la Victòria que ara és el carrer de Francesc Pujols. El carrer Ferran estava originalment dedicat a Ferran VII, ara, però, només és Ferran. Almenys han desaparegut del nomenclàtor barceloní els noms de personatges que per la seva proximitat històrica i el fet que molts dels que van suportat la seva barbàrie encara són vi... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#13
JAUME_68 fletxa BARCELONA
5 de desembre de 2011, 17.32 h

Sempre m' ha tret de polleguera això de la Rambla Prim i el carrer Espartero a Barcelona.
Penso que fora un bon moment que ERC, des de l' Ajuntament de Barcelona, proposes de treure el nom d' aquest carrers en memòria de militars sanguinaris que varen vessar la sang dels nostres conciutadans vilment.
És com si haguessim deixat la Diagonal amb el nom d' Avinguda del Generalíssimo al 75, no que en parlariem cada dia?.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#12
Cesc fletxa València
5 de desembre de 2011, 01.22 h

Els pares de la constitució (com el Peces Barba) són els fills d'Espartero, encara estan pensant en bombardejar Barcelona


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#11
Jordi fletxa CATALUNYA
4 de desembre de 2011, 23.22 h

#10 Els Almogàvers anaren a Bizanci per petició de l'Emperador Miquel I Paleòleg per tal de defensar l'Imperi dels turcs i després de la traÍció del seu fill Andrònic on fou massacrada la plana major de la Companyia,entre ells Roger de Flor,els Almogàvers en justa venjança atacaren els bizantins.Queda clar qui és la víctima i qui és l'agressor?


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1

item
#10
Raul fletxa Bcn
4 de desembre de 2011, 23.07 h

ok, lo el articulo, cuando los almogavares se paseaban por el Mediterráneo repartían rosas entre la población civil?, en cuanto a lo del expolio, ese es el punto, el tema no es que no nos roben, siempre hay unos que aportan mas que otros, en eso veo que estas de acuerdo, el tema es que prefieres que pase entre catalanes, pues eso son los puntos que habrá que dejar claro cuando se plantee la consulta, que conste que estoy de acuerdo con la consulta incluso con el derecho a decidir de los pueb... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5

item
#9
Jordi fletxa Bcn
4 de desembre de 2011, 22.57 h

#8 Com a barceloní, ja m'està bé, si els meus diners serveixen per tirar endavant altres parts del MEU país. Un país que no té un Peix-Barbut que festeja els bombardejos sobre Barcelona (tema sobre el qual va aquest article), i altres elements semblants que s'esforcen per exterminar la meua llengua, mentres que aquesta Catalunya profunda el que fa és justament el contrari. Benvingut sigui doncs aquest "espoli" fiscal intranacional.

Espanya ens roba.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

item
#8
Raul fletxa Bcn
4 de desembre de 2011, 22.38 h

Cuando tengamos el concierto catalán, como repartiremos nuestros dineros dentro del territori? Pues seguramente lo que pasara es que se producirá otro expolio e injusticia de Lleida, Girona i tarragona con el área metropolitana Bcn, y los kamakus pagaremos muchísimo mas de lo que recibiremos , os suena de algo?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Eurodiputat i historiador

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.