Oriol Junqueras


Divendres, 18.3.2011. 08:00 h

La muntanya màgica


Comparteix







Etiquetes
Us reprodueixo un article publicat a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta el gener del 2011 sobre un dels llibres de referència de la literatura universal

Amb tot un futur prometedor, el jove Castorp es dirigeix al sanatori de Davos (als Alps suïssos) a visitar i fer companyia el seu cosí malalt de tuberculosi. La muntanya màgica de l’escriptor alemany Thomas Mann és, entre molts altres aspectes, un viatge existencial a través de la dialèctica i del coneixement en un món a punt d’enfonsar-se per la proximitat de la Primera Guerra Mundial.
El retir al centre hospitalari i la calma silent que proporciona la natura, aturen el temps i se’n perd, si es vol, la noció, un dels leitmotivs de l’emblemàtica novel•la. Però n’hi ha molts d’altres. En les diferents discussions que entaulen alguns dels personatges metges i altres interns benestants (escriptors, professors,...) s’hi exposen diversos punts de vista al voltant de les grans qüestions que han preocupat l’home, com l’origen de la vida, la divisió o la unió dels antagònics, la mort, la malaltia, el suïcidi, l’enamorament, la música, la literatura o la psicoanàlisi; i, també, la maçoneria, l’humanisme, el progrés, la democràcia, la república,...que enfonsen les seves arrels en la cultura europea d’afany transformador, enfront de l’oriental, molt més conservadora i immobilista.
En un món en plena efervescència revolucionària, Mann tracta els grans moviments de pensament polític que sacsegen tot Europa, com l’anarquisme i el comunisme, bo i entroncant-los al cristianisme mil•lenarista. I, alhora, manifesta que la cultura i l’educació són els embolcalls que amaguen tot l’horror i la crueltat inherents a la condició humana. És, entre moltes altres coses, un tractat de filosofia política.
L’obra reivindica la superació de l’anàlisi intel•lectual del món que ens envolta i recupera un vitalisme que convida a empatitzar amb les contradiccions humanes. A mesura que transcorre la novel•la, quan s’està cansat de conviure amb una malaltia, de conèixer-la, d’acceptar-la; quan tot allò que s’ha projectat i, els reptes, o bé s’han assolit o bé s’han desdibuixat, molts dels residents del sanatori cauen en l’abúlia, en un tedi vital en què l’interès es concentra en les activitats més hedonistes i frívoles. Una mena “d’inconsciència feliç” s’apodera de l’home i, com els primats, pot desembocar en violència, en clara al•lusió a la contesa mundial que és a punt d’esclatar. Castorp s’aboca sense reserves a la música fins que, després de set anys d’internament, decideix abandonar la clínica per allistar-se com a soldat per, possiblement, no sortir-ne viu.

lectures 8006 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Oriol Junqueras i VIes fletxa Sant Vicenç dels Horts
23 de març de 2011, 22.24 h

Quanta raó tens, Manuel!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
19 de març de 2011, 13.53 h

Ja tocava...En un món antihistòric i anticlàssic, cal recuperar les grans ments., per exemple Mann.
De vegades ens creiem tan originals, tot just perquè ignorem la història i els clàssics.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Eurodiputat i historiador

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.