L'espoliació fiscal: l'autèntic dèficit

Dijous, 15.12.2011. 08:00 h

L'espoliació fiscal: l'autèntic dèficit

despesa, economia, estat del benestar, finances, Gover, pressupostos, sacrificis

( 7 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

despesa, economia, estat del benestar, finances, Gover, pressupostos, sacrificis

Us reprodueixo l'article publicat al setmanari El Temps el 6 de desembre de 2011

La situació econòmica i financera que viu Catalunya és certament complicada. ERC, com a partit de país responsable, comparteix la necessitat de confeccionar uns pressupostos per l’any vinent assumint que caldrà fer sacrificis importants per assegurar-ne la viabilitat. Al mateix temps, però, ho fem convençuts que aquests sacrificis han de ser compatibles amb la defensa de l’Estat del Benestar i amb l’establiment de les bases de la reactivació de l’economia.

La simple reducció de la despesa servirà per intentar quadrar els pressupostos, però no pas per reactivar l’economia, sinó més aviat al contrari: les polítiques d’austeritat alenteixen el creixement econòmic i dificulten la superació de la crisi. Per tant, és imprescindible que el Govern de la Generalitat també se centri en augmentar els ingressos. Una opció per augmentar els ingressos passaria per aplicar una fiscalitat progressiva a través de l’impost sobre patrimoni o la reinstauració de l’impost de successions per a les grans herències. També es podria incrementar el tram autonòmic de l’IRPF per als que tenen una renda anual superior a 250.000 euros, o augmentar els impostos especials (benzina, tabac i alcohol). Tot aquest ventall de possibilitats hauria de servir, primer, per reduir el cost social de la despesa i, segon, per reactivar l’economia invertint en innovació, internacionalització de les empreses i educació.

Però en realitat, el nostre país té un problema econòmic afegit i particular: en paral·lel a la crisi que afecta la majoria d’economies occidentals, Catalunya pateix un dèficit fiscal respecte l’Estat espanyol que és encara més perniciós que la mateixa crisi. En aquest sentit, és imprescindible evidenciar que Catalunya no té tant un problema de dèficit públic sinó, sobretot, de dèficit fiscal.

En definitiva, caldrà que siguem capaços d’assumir els esforços necessaris per reconduir una situació financera certament complexa i reduir el dèficit públic del país. Però alhora, cal exigir que l’austeritat vagi acompanyada d’una ferma voluntat de plantar cara davant el Govern espanyol per posar fi a l’espoli fiscal, l’autèntica tenalla del nostre benestar.