Des del primer moment hem assumit que la situació del país és complexa i que les finances de la Generalitat es troben sota mínims, tant per raons estructurals –un sistema de finançament injust i perniciós- com per raons conjunturals - caiguda dels ingressos amb la recessió econòmica.
És amb aquest esperit de responsabilitat que hem formulat un paquet de propostes rigoroses i factibles, tot fent costat al Govern en uns moments difícils per tothom. La primera reunió de la comissió per avaluar les propostes alternatives d'ERC als pressupostos de la Generalitat per al 2012 va ser moderadament positiva. Tot i l’evidència que hi ha punts de desacord, hi ha propostes com la taxa turística (o la creació del nou tram de l'IRPF per a les rendes superiors a 250.000 euros) que han estat assumides o preses en consideració.
Ara, entre els esculls més difícils a superar, hi ha la resistència del Govern de CiU a introduir més criteris de progressivitat i de distribució equitativa dels esforços i ajustos que calen, per tal que recaiguin sobre els que tenen més capacitat de pagament. Ja es va veure en el ple del Parlament quan CiU i PP van sumar els seus vots per rebutjar la proposta d'ERC de crear un impost a la banca que podria suposar un augment en els ingressos de prop de 600 milions. O la negativa a recuperar l’Impost de Successions per als grans patrimonis: són decisions que farien incrementar notablement els ingressos i, per tant, permetrien d’una banda corregir el rumb de les retallades anunciades i, de l’altra, invertir en reactivació econòmica.
Queda encara molta feina a fer, certament. Les nostres propostes defensen la necessitat de repartir socialment els esforços per incrementar els ingressos i, alhora, implementar polítiques d'austeritat que no perjudiquin les polítiques socials bàsiques, les classes mitjanes ni tanta gent que ho està passant malament. És a dir, la Generalitat necessita més ingressos que després caldria redistribuir per tal de no haver de retallar àrees tan sensibles com l'educació, la sanitat i les prestacions socials, tractant d’afavorir la igualtat d’oportunitats.
Ara, hi ha un punt de partida determinant: la distribució equitativa dels esforços fiscals necessaris. No es pot pretendre incrementar la caixa amb mesures lineals i generalitzades. I a això tant val per a l’IRPF com per a la taxa turística. Aquesta darrera també ha de tenir en compte que el territori turístic no és homogeni, i que no és el mateix el preu de l’habitació en un hotel de quatre o cinc estrelles en una destinació líder de “city break” i de negocis com és Barcelona, o el d’un establiment a l’interior del país o un hotel situat en una destinació vacacional, que competeixen amb preus molt ajustats. Repartir equitativament els esforços fiscals, aquesta és la clau.
Bona informació. Sembla que tothom té solucions menys el govern, és que no són prou "millors" i la societat civil sap més que ELLS, els Bells?
ERC ho diu pla i senzill, perquè costa tant d'admetre?. Pas a pas i anar remuntant la devallada i tot arribarà , "vestiu-me a popc a poc que tinc pressa"
Encara hi ha més coses que es poden fer en matèria de fiscalitat com alternativa a les polítiques de només retallades, com les que proposa la Plataforma per una Fiscalitat Justa (IVA, ambientals, autogestió fiscal, societats, etc) i que podeu consultar al seu web:
Crec que seria molt important, reduir els beneficis que produeixen la facturació de la ma d’obra, posant un topall al preu de facturació, (25€ hora) en tots el articles i en tots els % de marge comercial, congelant impostos i sous , durant dos anys; aquesta seria una manera indirecte de repartir riquesa , potenciant el consum , que a l’hora repercuteix en la producció.
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.