Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

O caixa o faixa

|

- Publicitat -
L’espoli fiscal que pateix Catalunya és un espoli social. Perquè és injust, escanya la nostra economia i el nostre benestar. L’única solució real i definitiva als nostres problemes econòmics i socials és la de fer avançar el país cap a la consecució d’un estat propi dins la UE en la forma d’una República catalana. I els fets del Govern i del president Mas, en canvi, no van en la direcció d’aquest camí, o com a mínim, no plantegen avançar ni tan lluny ni tan ràpid com el país necessita i nosaltres desitgem. Perquè l’únic pacte fiscal que funciona actualment és el de CiU amb el PP, que no resol cap problema, espolia el país i la nostra gent. La situació actual és insostenible econòmicament i socialment i requereix posar data a la democràcia.
 
En la situació actual, de feblesa institucional i parlamentària de l’independentisme, el sistema de finançament mínimament acceptable per a Catalunya és el concert econòmic, el que permet tenir la clau de la caixa i resoldre l’espoli fiscal i l’espoli social a què estem sotmesos els catalans. Perquè representa el mínim nivell d’independència fiscal necessari per sortir de la crisi, i significa posar la solució de l’espoli fiscal en mans dels ciutadans de Catalunya.
 
És per això que estem disposats a donar suport al Govern si la proposta catalana de finançament que s’aprovi al Parlament de Catalunya sigui la del concert econòmic. Qualsevol sistema de finançament que no posi la clau de la caixa única en mans dels ciutadans del país farà impossible que les nostres institucions puguin actuar per reduir l’atur i invertir en infraestructures per ajudar a la recuperació econòmica. Només si Catalunya té la clau de la caixa única podrem garantir que els recursos que els catalans generem amb el treball s’inverteixin al nostre país, en benefici de la cohesió social, de la igualtat d’oportunitats i de les seguretats bàsiques del benestar.
 
L’Estat espanyol porta segles demostrant que no és de fiar, que incompleix sistemàticament els pactes i que no paga els seus deutes. Els catalans ho hem comprovat moltes vegades al llarg de la història, i per molt variades que hagin estat les circumstàncies amb què hem intentat buscar una fórmula d’entesa (monarquia, república, dictadura, amb governs liberals, conservadors, socialistes, etc.) l’única constant ha estat que Catalunya n’ha sortit malparada. I ara, enmig d’aquesta crisi tan profunda, ho estem tornant a comprovar: el Govern espanyol es nega a pagar els més d’11.000 milions d’euros que deu a Catalunya. En termes fiscals, l’Estat sempre ha amagat la caixa, la clau de la caixa i el contingut de la caixa. Necessitem, doncs, prendre consciència que als catalans ens calen eines d’estat, com les d’un sistema fiscal que depengui exclusivament de la voluntat dels mateixos catalans. Perquè les úniques batalles que es perden són les que no es presenten, cal estar decidits a ser, a voler ser, i a ser del tot.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut