Sovint, quan pensem en l’obra legislativa del primer tripartit, només recordem la redacció del nou Estatut de Catalunya. I, si bé aquest va ser el pal de paller de la vida política catalana del període –i la causa final de la crisi del Govern i la convocatòria d’eleccions anticipades–, també és cert que no va ser pas l’única iniciativa legislativa que va generar tensions entre els mateixos socis de Govern i amb l’oposició.
Una de les iniciatives més polèmiques va ser la de la creació d’una “Oficina Antifrau”, destinada a investigar qualsevol indici de frau en l’àmbit públic: des de funcionaris i càrrecs polítics fins a empreses amb contractes amb l’administració; i des de la Generalitat fins als municipis.
En concret, aquest va ser un dels principals cavalls de batalla d’Esquerra i semblava probable que, amb la fi del primer tripartit, el projecte cauria en l’oblit; però, l’1 d’agost del 2007, l’actual Govern en va presentar el projecte final al Parlament. Tot i així, malgrat haver estat qualificada de veritable “necessitat” i d’haver-se tramitat amb caràcter d’urgència, fa tot just un parell de setmanes que s’ha acabat el termini per presentar-hi esmenes. Tot plegat vol dir que –amb sort– la Llei de l’Oficina Antifrau s’aprovarà a finals d’any. Després de més de tres anys des de la primera proposta i després de quasi un any i mig d’innombrables disputes entre CiU, PSC i ERC, per tal de decidir –entre d’altres qüestions– si aquest organisme ha de dependre del Departament de Presidència, de la Sindicatura de Comptes o del Parlament (tal com sembla que acabarà passant).
Sigui com sigui, es crearà una oficina per controlar els possibles fraus dels mateixos partits que l’han creat. Però, aleshores, de què serveixen els fiscals de l’Estat i la pròpia fiscalia anticorrupció? I, a la inversa, de què servirà aquesta nova oficina, si –en cas d’una acció judicial– ha de deixar d’actuar i remetre tots els seus informes i proves al jutge o fiscal del cas? A més, en l’àmbit municipal, quin sentit té que siguin els ajuntaments els que s’investiguin a ells mateixos i enviïn l’informe final a l’Oficina Antifrau? Seriosament… valia la pena dedicar tantes hores i recursos econòmics a la seva tramitació parlamentària i a la seva posterior execució?
Nota: Article escrit conjuntament amb Jaume Torres
