Ençà les eleccions del 21 de desembre, on l’independentisme va revalidar la seva gran majoria -però no suficient-, ERC no es troba en l’actual tauler de joc. Manca d’estratègia, mala comunicació, poca claredat i concreció insuficient en són els principals motius d’aquest desconcert general. ERC, que encara està molt tocat per l’empresonament de Junqueras, ha de fer un exercici de reflexió interna important per definir els eixos de la nova estratègia que ha de desenvolupar en aquesta nova etapa del procés, que no ha de ser cap altra de la de la implementació de la República. Esquerra s’ha de retrobar amb ella mateixa.
La nova república naixerà, però només naixerà bé si Esquerra Republicana mostra el seu costat més bo, el d’estar sempre al costat de les classes populars, el d’escoltar les seves bases i els seus votants, el de la generositat i la intel·ligència, però també el de la valentia i el coratge, el de saber agrupar tot l’independentisme popular, i el de no només estar al costat del poble, sinó el de ser poble, el del bon govern i el que fa polítiques socials en pro del país, el que il·lusioni a sectors no-independentistes a sumar-se al projecte republicà mitjançant el procés constituent, el d’estar sempre compromès amb la materialització efectiva de la República a tothora i a tot arreu. Catalunya necessita la millor cara d’ERC, i només depèn d’ERC trobar la brúixola per portar el país a la victòria.
