Oriol Bosch

Diumenge, 25.12.2016. 06:00 h

Absència

La separació, la falta de presència, la privació, la manca; l'absència. Quelcom uneix la realitat amb la irrealitat, un nucli irrigant nodreix els anhels que més enllà del desig sotmeten la nostra voluntat. De la llunyania i la distància neixen els ponts i evoluciona la comunicació; de la privació l'enginy fa brotar les més belles flors de lis; l'amor s'enforteix i obté nous matisos amb la manca. Com del silenci la musica en brolla o del dolor l'empatia sorgeix, l'absència és aquell res relatiu que ens obliga a teixir amb agulla de poeta el present amb el condicional: seríem feliços. Llegir-ne més


Dissabte, 8.10.2016. 07:00 h

Perdoni, qui sóc jo?

Construïm el futur, amb les nostres mans dobleguem l'atzar. Forns de plaer, producció en sèrie de somnis.   Quan la tradició, aquell nexe que unia l'espiritualitat amb l'autoritat, va caure; el món trontollà. El sentit de les coses es va esfumar, el judici dels homes minvà; els costums com a únic nexe, ni llei ni justícia tingueren significat a partir d'aquell moment. La societat moderna es va construir sobre la creença que els déus havien mort, que la potencialitat humana era capaç de doblegar a aquell malnat anomenat “destí” o “astúcia de la raó”; a la fi, la incertesa. Llegir-ne més


Diumenge, 4.9.2016. 07:00 h

Neu (i amor) de primavera

A les nostres terres, de tant en tant, es produeix un curiós fenomen: la neu de primavera. Quan tot just les flors floreixen sots un sol encara omnipresent, el cel decideix tenyir el paisatge d'un blanc punyent. Diuen els qui en saben que, tot i que la neu de primavera és aquella que més ràpid pereix, els seus efectes són els que més perduren; les flors que s'impregnen de la pura aigua del desglaç brillen més que cap altre.   La neu de primavera és com aquell amor que tenyeix la joventut de la vida. Llegir-ne més


Dissabte, 16.7.2016. 07:00 h

Santi Vila, el moderat radical

  “Les coses que veiem- va dir Pistorius amb veu apagada- són les mateixes coses que portem en nosaltres. No hi ha més realitat que la que tenim dintre. Per això la majoria dels éssers humans viuen tan irrealment; perquè creuen que les imatges exteriors són la realitat i no permeten al seu propi món interior manifestar-se. Es pot ser feliç així, per descomptat. Però quan es coneix l'altre, ja no es pot seguir el camí de la majoria. Sinclaire, el camí de la majoria és fàcil, el nostre difícil. Llegir-ne més


publicitat

Dimarts, 12.4.2016. 06:00 h

Olor d'all

All, fas olor d'all.   El meu nas escruta l'estança, all per aquí i per allà. D'on vens aroma que cou el meu fossar de sensacions? D'on prové la teva essència que perfuma els meus records?   All, conqueridor de narius, des de lluny ja somrius!   Identifico la teua flaire peculiar, barreja de nostàlgica frescor i picant realitat. Per què t'oloro jo que no estic pas escapçant la teva cabeça? Per què t'ensumo jagut en la meva butaca ben lluny dels fogons?   All, vens a recordar-me la bellesa d'aquell temps que d'aleshores ençà fa feresa?   Eructes prop meu i no sóc més que un nen, de nou infant flairant la teva veu. Llegir-ne més


12345...9>

Oriol Bosch logo rss

Reflexions polítiques, econòmiques i socials. Centrat en la independència i les llibertats individuals, sempre des d'una visió pròpia. Em podeu llegir també a http://lanoticia.cat/author/oriolbosch/ o seguir al twitter @oriolbsch

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.