Oriol Bosch

Diumenge, 13.8.2017. 07:00 h

L'irresistible amor de la vida

Love- is anterior to life- Posterior- to death- Initial of creation, and The Exponent of Earth.     Sempre he pensat que, en essència, som una metàfora. Incansables intentem dotar de sentit unes vides que, per definició, són simples rodes en un engranatge místicament simple. Les petites metàfores que ens configuren són diverses, canviants en els temps i les cultures, contradictòries a moments. Aquella, però, que s’erigeix per sobre de totes és, en efecte, l’amor. Les nostres entranyes es regiren i caragolen pels demés, espases ens enfilen amb mirades; anhels, plors, joia: ànima amb ànima. Llegir-ne més


Dissabte, 12.8.2017. 07:00 h

L’irreversible amor de la mort

A vegades sents que la mort s’aproxima. No, no la teva. Talment pots sentir com una presència invisible traspassa cada una de les parts que t’integra, cada un dels segons en què quedes immòbil, cada respiració que exhales sentint-te dolorosament mortal, punyentment viu i real. Redescobrir la mort en els ulls dels altres és recordar la mort en el teu cor; abstreure’s de la closca per unir-se en el dolor, deixar les pròpies vísceres d’aliment pels insectes que neixen, invisibles, per les llàgrimes que no cauen. Llegir-ne més


Diumenge, 25.12.2016. 06:00 h

Absència

La separació, la falta de presència, la privació, la manca; l'absència. Quelcom uneix la realitat amb la irrealitat, un nucli irrigant nodreix els anhels que més enllà del desig sotmeten la nostra voluntat. De la llunyania i la distància neixen els ponts i evoluciona la comunicació; de la privació l'enginy fa brotar les més belles flors de lis; l'amor s'enforteix i obté nous matisos amb la manca. Com del silenci la musica en brolla o del dolor l'empatia sorgeix, l'absència és aquell res relatiu que ens obliga a teixir amb agulla de poeta el present amb el condicional: seríem feliços. Llegir-ne més


Dissabte, 8.10.2016. 07:00 h

Perdoni, qui sóc jo?

Construïm el futur, amb les nostres mans dobleguem l'atzar. Forns de plaer, producció en sèrie de somnis.   Quan la tradició, aquell nexe que unia l'espiritualitat amb l'autoritat, va caure; el món trontollà. El sentit de les coses es va esfumar, el judici dels homes minvà; els costums com a únic nexe, ni llei ni justícia tingueren significat a partir d'aquell moment. La societat moderna es va construir sobre la creença que els déus havien mort, que la potencialitat humana era capaç de doblegar a aquell malnat anomenat “destí” o “astúcia de la raó”; a la fi, la incertesa. Llegir-ne més


publicitat

Diumenge, 4.9.2016. 07:00 h

Neu (i amor) de primavera

A les nostres terres, de tant en tant, es produeix un curiós fenomen: la neu de primavera. Quan tot just les flors floreixen sots un sol encara omnipresent, el cel decideix tenyir el paisatge d'un blanc punyent. Diuen els qui en saben que, tot i que la neu de primavera és aquella que més ràpid pereix, els seus efectes són els que més perduren; les flors que s'impregnen de la pura aigua del desglaç brillen més que cap altre.   La neu de primavera és com aquell amor que tenyeix la joventut de la vida. Llegir-ne més


12345...9>

Oriol Bosch logo rss

Reflexions polítiques, econòmiques i socials. Centrat en la independència i les llibertats individuals, sempre des d'una visió pròpia. Em podeu llegir també a http://lanoticia.cat/author/oriolbosch/ o seguir al twitter @oriolbsch

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.