Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Navarro-Mas: Contraposant lideratges

|

- Publicitat -

El PSC ha reclamat en més d'una ocasió que el càrrec de cap de l'oposició li corresponia al senyor Pere Navarro degut, amb més o menys lògica, a que ERC, i per tant Junqueres ,no deixaven de ser els socis del govern.

Sé que aquest és un debat relativament desfasat, però l'article no es centra en aquest arbitrari formalisme. L'objectiu real és el de contraposar dos lideratges molt diferents.

Publicitat

Pensin durant un moment a quina distancia estan aquest dos líders, quin diferencial existeix entre les capacitats oratòries i intel·lectuals del MHP Artur Mas i de Pere Navarro.

No pretenc desqualificar al senyor Navarro, només constatar la realitat.

El moment en el que es troba el PSC, la seva decadència tant en pes parlamentari com en coherència política es poden explicar molt pel seu líder. Pere Navarro és alhora símptoma i causa.

Artur Mas i Pere Navarro dirigeixen dos partits en clar descens electoral (encara que sembla que CIU s'està recuperant), però la diferència entre els dos és que Mas dirigeix el seu partit (i el país) amb una absoluta coherència política i ideològica i Navarro, en canvi, porta el seu partit a la més absoluta contradicció, abandonant poc a poc la seva identitat catalanista i obrera (si es que algun cop l'ha tingut).

A Mas l'acusen de messiànic, de líder que porta al seu poble a l'abisme, l'acusen d'haver encès les flames de l'independentisme (i ja de pas ens consideren als ciutadans com poc menys que estúpids). Però realment quin dels dos líders està plantejant ell de forma unilateral un projecta que pretén que els ciutadans abracin? Algú ha vist últimament alguna manifestació a favor del federalisme? Així doncs, què pretén Pere Navarro? Qui és el líder suprem que sap el que realment ens convé?

Parlem ara del diàleg. Navarro defensa que el camí per a Catalunya és el diàleg i no dubta en senyalar a Mas com el culpable de que la consulta no s'acabi fent mai. I Mas és el culpable degut a que no dialoga suficientment amb Mariano Rajoy. Diàleg senyors. Però què és diàleg per a Navarro? No s'acaba el diàleg quan preguntes i et responen que no? No s'acaba el diàleg quan et tanquen la porta? No s'acaba el diàleg quan el teu interlocutor no vol tractar el tema del que vols dialogar? I que passa quan et diuen que no? Acates? Un socialista, un obrer, un lluitador de les llibertats dels individus i dels treballadors m'està dient que quan et neguen la llibertat simplement acates? Aquest és al nivell al que ha arribat l'antic Partit Socialista de Catalunya? Vergonya, senyors, vergonya!

Però no ens exaltem, no fa falta. Si un analitza la relació PSC-PSOE actual pot entendre moltes coses. Rubalcaba mana, Navarro acata. Navarro declara, des d'Andalusia se n'enriuen. Quan un no té ni vergonya, ni orgull no pot donar un cop sobre la taula i fer-se respectar. Quan un és Pere Navarro només pot acatar. I com que aquest és el pensament de Navarro així vol que siguem els catalans i així és com tracta als seus militants i diputats. A callar!. Díscol que parla, díscol al que fa callar. Multi'ls! Expulsi'ls! Retratis davant de tots i converteixi el PSC en la riota de Catalunya, en la marca blanca del PSOE, en la cinquena o sisena força política.

Arribats a aquest punt hom se n'adona que dedicar temps a un personatge així no és res més que una perduda de temps. Deixem de mirar al PSC, vivim temps molt emocionants com per perdre'ns en aquest circ de la vergonya aliena, seguim fent el nostre camí plens de joia i esperances.

Pere Navarro com a símptoma del final d'una època.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut