Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Baudelaire i Colau: Teatre Banal

|

- Publicitat -

“Una vez en el fondo de un teatro banal

que aturdía una orquesta sonora,

vi una hada aparecer en un cielo infernal

cual milagrosa aurora”

 

 

Publicitat

Aquestes eleccions ens han deixat una important lliçó: la política és meravellosament estúpida.
 

Els electors, per contra del que alguns pretenen defensar, no son individus ben informats que prenen les seves decisions mitjançant el raciocini o quelcom semblant. El votant mitjà es mou per sentiments primaris, apriorismes i per mitges veritats extretes de fons d'informació de dubtosa neutralitat.
 

El votant mitjà és aquell que soluciona tots els problemes de la humanitat des del seu tamboret anònim del bar. El votant mitjà és aquell que s'atreveix a fer afirmacions irrefutables sobre disciplines que desconeix. El votant mitjà és aquell que culpa a l'administració pertinent de mals que no estan a la seva ma solucionar. El votant mitjà decideix, per bé o per mal, el destí de tots i totes. El votant mitjà segurament ets tu.

El vers de Baudelaire que obre l'escrit no és el capritx d'un pedant. Les eleccions que ja han acabat no han sigut més que això: un teatre banal amb més soroll que arguments, un teatre banal que ha acabat erigint a una fada com a la salvadora d'un infern de cartró-pedra.

Resulta ser que una actriu vinguda a menys reciclada a activista mediàtica, ha encapçalat una suposada llista independent per a fer fora els responsables de tots els mals de Barcelona i ha guanyat.
 

 

Però és que som estúpids o què ens passa?

 

De veritat hem obviat el fet que CIU només ha estat 4 anys a l'ajuntament i, a més a més, sense ser un govern en majoria? De veritat hem perdonat el fet que a Ada Colau l'ha finançada ICV, la qual va governar Barcelona més de 30 anys? De veritat hem caigut en la barata demagògia d'una senyora que porta tota la vida cobrant de l'ajuntament, una senyora que no deixa de ser res més que el mico ensinistrat de les velles mòmies com Subirats?
 

Però tranquils amics filo-comunistes i demés espècimens nascuts d'aquest capitalisme sobre-regulat que tant odieu però que tant us ha donat. Tranquils perquè les absurditats dels votants son pendulars, aquest cop us beneficien, el pròxim cop potser investeixen a un xenòfob.

 

Tot indica que, ens agradi més o menys, seguirem essent espectadors d'aquest teatre banal un bon temps. Perquè al final, elecció rere elecció, els votants d'arreu del món ens segueixen meravellant amb les seves incomprensibles eleccions. Perquè eleccions rere eleccions els votants segueixen votant a Bush, Le Pen, Colau, Maduro, Morales, Farage, Maroni, Jensen, Grillo i demés fauna política.

Si queda algun votant que entengui el que és esser crític, si queda algun votant respectuós amb la democràcia i, per tant, defuig la militància cega i la adscripció malaltissa als moviments personalistes que juguen amb les il·lusions i anhels de les persones; si en queda algun que agafi una bona butaca perquè comença l'espectacle més banal de tots: els pactes post-electorals

 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut