El jove mirava per la finestra i sentia una horrible angoixa en comprendre que, si bé observava innegablement la realitat, els seus pensaments transcendien més enllà, cap a l'humit carrer banyat per les ombres que amaguen els grans secrets de la vida.
Assegut en aquell pupitre que tant era tro com presó del jo, restava impacient a què finalitzes l'etern recorregut de les agulles del rellotge. Una sensació d'amarga exasperació l'engolia cada cop que el foc rogent de la seva ment, juvenil i desperta, esclatava de passió i reclamava d'aliment que sacies la seva curiositat i, tristament, no es trobava davant de res més que estandarditzat coneixement produït en massa dirigit, a la fi, a quadrar aquell intel·lecte que desbordava la imposada motllura.
En sonar l'estrident rugit que anunciava la fi de les classes els alumnes sortien, ansiosos, i s'encaminaven cap a aquella vàcua llibertat que creien gaudir. Envoltat d'ànimes grises, llises de tant ésser polides com els engranatges rugosos d'una gran maquinària deshumanitzada, es veia pres per un sentiment d'estrany aïllament i tristor que l'empenyia a fugir buscant la dolça carícia d'aquell sol de maig que gaudia en privada soledat.
Jagut sobre els rocosos penyals de la Costa Brava, aquells que havien estat esquinçats per la passional mar, escoltava les branques repicar en ser sacsejades per aquell vent que incansablement insuflava vida a l'estampa. L'experiència de sentir-se indubtablement viu sots el cel radiant de primavera i en plena comunió amb la naturalesa excitava els seus sentits i estimulava la seva ment com no ho aconseguia cap lliçó. Quin sense sentit li semblava perdre els seus dies d'apreciada joventut marcint-se sots llums de fluorescents! Quina barbàrie representava per a ell malgastar el seu fulgor adolescent i la seva curiositat innata repetint normes i regles de tan impostada gravetat i transcendència! Què importava tot aquell coneixement mort quan la vida s'alçava davant dels seus ulls fora dels murs de l'escola on deformaven el seu ser?
Sota la roda es trobava, sobreviuria al pes?
PD: El títol fa referència al llibre de Herman Hess, que us convido a llegir.
