Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Absència

|

- Publicitat -

La separació, la falta de presència, la privació, la manca; l’absència. Quelcom uneix la realitat amb la irrealitat, un nucli irrigant nodreix els anhels que més enllà del desig sotmeten la nostra voluntat.

De la llunyania i la distància neixen els ponts i evoluciona la comunicació; de la privació l’enginy fa brotar les més belles flors de lis; l’amor s’enforteix i obté nous matisos amb la manca.

Publicitat

Com del silenci la musica en brolla o del dolor l’empatia sorgeix, l’absència és aquell res relatiu que ens obliga a teixir amb agulla de poeta el present amb el condicional: seríem feliços. Un horitzó no és res més que allò que vulguem que sigui.

 

Oscar Wilde creia, amb raó, que no hi havia pitjor pecat de l’ànima que la carència d’imaginació. I es que la manca d’aquesta impedeix a l’individu comprendre l’absència en la seva complexitat; no es tracta d’entendre sinó de ser capaç d’imaginar, concebre és el primer pas cap a la comprensió: d’un, dels demés i del món mateix.

La major i més important creació humana és, en essència, absència. Déu, aquella perfecta metàfora sobre la necessitat d’emplenar els buits de la comprensió humana, representa l’omnipresència per l’absència absoluta d’aquesta. La proximitat a Déu és, a la fi, separar-se de la creació..

 

Els fonaments actuals, basats en la possessió, han pertorbat la comprensió de l’absència. Dels fragments badívols del present en fem sorgir pena i amargura, en un intent exasperant de farcir la vacuïtat amb misèria. El desconsol prossegueix la manca i acompanya a l’ànima fins al repòs de l’anestèsia emocional. L’absència és absoluta, com una nit eterna que s’infiltra tal fang putrefacte per cada solc que la vida ha deixat en l’ànima poruga.

 

Hem oblidat que el dolor només pot sorgir del gaudi. Que tan sols enyorem allò que estimem i de la seva manca en copsem l’abast; la immensitat de la nostra vida només la contemplem en la seva totalitat un cop tots els moments han mort sots l’espasa del temps. Comprenem la vida un cop hem mirat als ulls a la mort, concebem l’amor quan sagnem sense ferida, abracem la felicitat després de lluitar nus en l’obscuritat.

 

Som, a la fi, incertesa del que esdevindrem i absència del que vam ser.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut