La nevada de dilluns passat ha tornat a posar de manifest les deficiències cròniques del sistema de transport i distribució de l’electricitat a casa nostra. Com era d’esperar el delegat de REE, el president, el conseller d’Obres Públiques de la Generalitat i el cap de l’oposició s’han apressat a reclamar un cop més la MAT com l’elixir miraculós que ens hauria estalviat els gravíssims problemes que hem patit i que milers de ciutadans continuen patint. Tanmateix, qualsevol persona amb dos dits de front entén que el problema no és disposar de més electricitat, sinó estructural. El model de transport i distribució elèctrics imperant al nostre país és obsolet i pateix unes mancances que cap MAT no podrà solucionar.
Ja fa molt temps que l’electricitat al nostre país va deixar de ser pública. Amb treball, els nostres precedents, a pic i pala, amb sous miserables, van construir la xarxa elèctrica, que ha acabat finalment privatitzada amb l’excusa que així serien més eficients. Ni tan sols ens queda el consol de demanar el traspàs de competències, ja que les empreses no traspassen, només negocien.
L’últim episodi del qual hem estat víctimes les comarques gironines ens ha de fer pensar en una alternativa. Les comarques o vegueries, els pobles o comunitats, hem de deixar d’omplir fulls de reclamacions. No ens hem de conformar amb les engrunes de les indemnitzacions. Treballem per una energia d’elaboració pròpia, no siguem tan dependents. Tenim rius, sol i vent, tenim massa forestal i tenim coneixement.
Si deixem passar la MAT, no només perdem el nostre paisatge, sinó que en pagarem tota la vida el consum i manteniment.
