16 d'octubre de 2008 22:22 h
La vida es sueño Teatre Romea La ressenya de “Un dia. Mirall trencat” la començava esmentant com de difícil és enfrontar-se a un clàssic. Doncs bé avui us parlo de la més clàssica de totes les obres d’art de la literatura espanyola pel que fa al teatre: La vida es sueño. Calderon de la Barca va veure com s’estrenava el seu llibret per primera vegada a Madrid l’any 1635 quan l’autor només tenia 35 anys i encara dubtava què era la vida. El seu personatge a qui hom ha anomenat “el Hamblet espanyol”, Segismundo, és un personatge que bàsicament es pregunta això, què és la vida i quina relació hi ha entre ella i allò que anomenem somni.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2008 16:45 h
Algunes conclusions sobre tot plegat, que segur que evolucionen perquè tot canvia cada dia: Calia intervenir. Potser diferent, però intervenir. És clau que el sistema financer funcioni: Main Street necessita Wall Street. Els diners haurien de servir per agafar una posició majoritària en els bancs intervinguts, com es vol fer al Regne Unit, no per comprar actius tòxics que els bancs no volen. Així es resoldria no només els problemes de liquidesa sinó també els de recapitalització d’entitats financeres amb problemes Cal preservar els diners dels contribuents, i per això la nacionalització parcial dels bancs solvents però amb problemes hauria de ser en condicions favorables al govern, com per exemple ha fet Warren Buffett, en forma d’accions preferents Ha d’haver un ajust en el mercat, també immobiliari.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2008 16:44 h
El passat 29 de setembre de 2008 el Ple del Consell Comarcal del Priorat aprovava una moció presentada per Independents pel Priorat (IpP) per: “Prolongar la moratòria en contra de la implantació dels cultius transgènics a la comarca del Priorat”, segons titulava la mateixa moció. La moció estava motivada per tres aspectes fonamentals a la comarca del Priorat, la importància del sector agroalimentari, el turístic i la conservació del medi ambient; els tres aspectes són els “pilars fonamentals” del projecte de Carta del Paisatge de la Comarca del Priorat.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2008 15:40 h
Visita llampec a les institucions de la Unió Europea a Brussel·les: funcionaris i més funcionaris i més funcionaris -els més preparats del món, això sí: aquí no hi ha 'venga usted mañana'- i catalans a tot arreu, sota les pedres flamenques: corresponsals catalans, interins catalans, traductors catalans, eurodiputats catalans, portaveus catalans, alts càrrecs catalans, fins i tot vam tenir un president de l'Eurocambra català: Europa és catalana a totes les esferes. L'ambient de Brussel·les és excepcional, de rusc d'abelles, i malgrat la pluja constant aconseguim fer-nos el retrat, nocturn i esbiaixat, del què és la capital belga, el cor de l'Europa dels 27.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2008 14:58 h
A continuació reproduïm el parlament en memòria de Lluís M. Xirinacs al Palau de la Música del passat dilluns 13 d'octubre. Amb el benentès que és un text pensat per ser pronunciat i no per ser escrit, disculpeu les marques d'oralitat que hi pugueu trobar. Sovint, en Lluís Maria Xirinacs apareix com una figura aïllada, com una veu que clama en el desert i, si m’ho permeteu, com una mena de bolet en un erm ressec. Afortunadament, però, en Xirinacs és molt més que una figura aïllada, que una veu que clama en el desert o que un bolet en un erm ressec.
Llegir-ne més
16 d'octubre de 2008 01:42 h
Si obrim l'Alcover-Moll i fem la cerca del mot música, llegim: MÚSICA o MUSICA f. || 1. Art de combinar els sons d'acord amb les lleis de la melodia, harmonia i ritme. Si fem el mateix amb el diccionari de l'IEC ens n'adonem que diu bàsicament el mateix. Però una cosa és la definició acadèmica i l'altra és allò que la quotidianitat ens diu. Podem considerar, per exemple, Take That, aquell grup de nens guapos i fashion que es dedicaven a fer humitejar grans ordes de nenes i alguns nens hormonats de la dècada dels 90, art? Són els fils musicals dels restaurants xinesos art combinatori de lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme? No ho sé.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2008 19:43 h
Uns comportaments/actituds inadequades, un entorn que ho ha permès o fomentat, i una gent que s’ha liat. Entre les actituds, over self-confidence, sensació d’invulnerabilitat, pensant que tot sortiria bé; me too, si tothom ho feia, havia d’estar bé; greed, hubris, cobdícia, voler sempre més, sense límits; i tot això agreujat per un sistema d’incentius pervers, que incentivava prendre riscos excessius a curt termini, sense proporcionalitat pels individus entre uns resultats positius (bonus, promoció.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2008 02:10 h
'Si no salvem la llengua, no salvarem el país'. Així comença el manifest d’un dels moviments amb més força i que ha connectat més amb els catalans: el Correllengua. El Correllengua no deixa de ser una reivindicació d’un dret i d’un poble transformat en tot tipus d’activitats: des d’actes festius fins d'altres de més solemnes, passant per sopars de germanor fins a conferències i xerrades. Intentant englobar a tothom i oferir un ventall molt ampli de possibilitats de col·laborar per la nostra llengua.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2008 23:51 h
Jordi Pujol ha declarat que en els últims sis anys a Catalunya li han faltat 'idees clares'. Ho trobo fascinant, de debò. Normalment s'acusa a l'oposició de torn de criticar tot el que fa el govern de torn, sigui el que sigui, sota la possibilitat de que tot allò que critiquen, haurà de ser defensat i complert per ells mateixos quan manin, si és que arriben a manar mai. Però en el cas de Jordi Pujol, que ha governat durant 23 anys seguits, senzillament no pot fer aquestes declaracions. No es pot haver estat quasi un quart de segle manant, sense permetre un relleu generacional natural en el si del seu partit, i llavors criticar que qualsevol altre partit només treballa per mantenir una poltrona.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2008 16:38 h
Hi ha moltes coses que m’han sorprès d’aquesta crisi i, als pas que anem, més que em sorprendran: la venda a preu de saldo de Bearn Stears, la venda de Merrill Lynch, el no inicial del Congrés al Pla Paulson, la quasi-nacionalització de AIG... Hi ha hagut però una que em va deixar en estat de xoc: la fallida de Lehman Brothers. Lehman no és només un banc estranger que ha petat. És (era) un dels principals bancs d’inversió, on treballaven amics i companys del MBA, i pel que sento simpatia, entre altres raons perquè em va fer una oferta per treballar amb ells fa uns anys.
Llegir-ne més