Que el Tribunal Constitucional esporgara, amb una polèmica sentència (quatre anys de calvari i grans dosis de funambulisme), la reforma de l’Estatut de 2006 aprovada pel Parlament (i per tant, legitimada sensiblement pels ciutadans), va suposar una agressió directa contra la sobirania popular de Catalunya. I en aquest cas, no em referisc a la palesa voluntat cívica d’independència (que també!), sinó al menyspreu i a la bel·ligerància de les institucions judicials espanyoles cap a la maduresa democràtica d’aquest País: va reduir la capacitat decisòria dels catalans i les catalanes a la categoria de paper higiènic, ja sabeu a què em referisc. Llegir-ne més

Si aquesta reforma constitucional, exprés i a la carta, tinguera lloc a Veneçuela, avui els portaveus de PP i PSOE estarien donant-nos lliçons morals; i els mitjans de comunicació inundarien els seus titulars amb dues expressions recurrents: “colp d’estat” i “dictadura”. Si aquesta reforma constitucional, pactada i segellada en un despatx sense finestres, haguera estat ratificada com a carta magna d’Egipte, sense referèndum i d’esquenes a la societat, ara mateix estaríem escoltant planys i descrèdit en les eloqüents rodes de premsa de govern i comparsa: parlarien de “democràcia incipient”, de “pseudo-democràcia” o de “jove estat democràtic”, que és la manera prudent i políticament correcta de dir “de pa sucat amb oli”. Llegir-ne més

Recorde caminar agafat de la mà de mon pare, baixant pel carrer Micalet, a l’ombra del campanar homònim. Tinc la imatge serigrafiada en la memòria: em veig accelerant el pas, excitadíssim, fent el trajecte des de la Plaça de la Reina fins a la Plaça Lope de Vega, a través d’un carreronet que dóna a la porta lateral de Santa Caterina. Deixem enrere una orxateria centenària, el rosetó imponent i cerimoniós de la façana de l’església, i l’edifici més estret del món (això diu la llegenda!), caient-se a trossos, descolorit. Llegir-ne més

Impunitat. Aquesta és la paraula que em ve al cap quan recorde les darreres agressions feixistes que s’han produït al País Valencià. Fa cosa d’un mes, un grup d’energúmens entraren a la sala d’actes de l’FNAC Sant Agustí de València i rebentaren la presentació d’un llibre, Noves glòries a Espanya, un assaig del sociòleg Vicent Flor sobre anticatalanisme i identitat valenciana. Els troglodites llançaren cadires al públic assistent i als ponents que participaven en la taula redona, entre els quals es trobava la diputada a les Corts Valencianes Mònica Oltra, el periodista JJ Pérez Benlloch i l’editor Vicent Olmos. Llegir-ne més