Plataforma pel Dret a Decidir.
País Valencià, 27/11/2014
Una representació de la PDaD vam assistir recentment a una conferencia a la Universitat de València sobre la situació del ferrocarril i les noves directrius privatitzadores que estan executant des dels diferents governs implicats.
El coordinador de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril, Juan Ramón Ferrandis, de la CGT del País Valencià, ens ha informat de les seues propostes col·lectives “Per una alternativa de ferrocarril públic i social”, un mitjà de transport econòmic, social, ecològic, segur i de futur, al servei de la gent i no dels beneficis privats. Estan passant coses molt greus, però no ens n’adonem perquè hi ha la censura als mitjans de comunicació per encobrir una privatització de la RENFE que es va iniciar als anys 90.
El 1997 el ministre de Govern del PP d’Aznar, fa una llei que executa la divisió de l’estructura ferroviària, crea Adif i es funda esta societat anònima que es torna en explotació per acumular guanys privatitzats. Si haguérem de sintetitzar aquest procés de privatització, a les darreres dècades, del ferrocarril a l’estat espanyol: és tracta, bàsicament, de “privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues”.
Per desgràcia, s’han alliberat els trens de mercaderies i, l’1 de gener d’enguany, els trens dels passatgers, inclús les directives comunitàries de la UE van en el sentit d’afavorir l’AVE en la construcció d’unes infraestructures de transport de l’Europa del Capital, basades en l’estímul dels vehicles privats, els camions, l’AVE, etc. i de suprimir els trens de rodalies o de mitja distància, com la línia València-Xàtiva-Alcoi, València-Terol i València-Conca perquè l’únic criteri és la “rendibilitat” estrictament econòmica sense cap criteri social, públic, de seguretat i ecològic. Des de l’estat han triat el País Valencià com a experiment d’avantguarda en l’explotació econòmica i liberalització per privatitzar i fer més ‘rendibles’ els negocis del transport al servei d’uns quants empresaris, amics del Govern del PP, amb guanys assegurats amb subvencions públiques, cas d’haver-ne pèrdues.
El juny de 2013 el Govern de Madrid va treure una normativa on s’incrementa aquesta escalada de privatització, devaluació i degradació del tren com a transport públic, posant quotes de rendibilitat i d’ús per sobre del 15%, mentre es retalla la qualitat del servei, la freqüència horària, per rebaixar la població que l’usa i tenir l’excusa perfecta per tancar una línies de tren, com en el cas, d’Alcoi1, Conca o Terol que contribueixen a empobrir, precaritzar o desvertebrar l’interior del nostre País Valencià. Tancar la línia Xàtiva-Alcoi desconnectaria les comarques centrals de la Costera, la Vall d’Albaida, el Comptat i l’Alcoià, les deixaria més aïllades i empobrides, sense un ferrocarril amb més de 125 anys de funcionament, que ajuda a posar en contacte tot el nostre país, també a les comarques del nord de Castelló, Terol o Conca. Sens dubte tornaria un sistema de transport al País Valencià més isolat, que abandona les zones rurals, més contaminant, més insegur, més car, més destructor dels ecosistemes perquè els vehicles privats i privatitzats, com l’AVE
ajuden a contaminar més la Terra, augmentar el canvi climàtic, la desertització, el negoci d’un pocs, a canvi de la precarització del transport de la majoria de la població, infants, estudiants, joves, persones majors, etc. que són els qui utilitzen més el transport de ferrocarril.
Es va assenyalar la paradoxa que hi ha perquè es tarda molt menys en arribar de València a Madrid, que de València a Alcoi, quan hi ha més el doble de quilòmetres de València a Madrid que de València a Alcoi. És curiós també que el tren València Madrid siga molt més ràpid que el de València-Barcelona, amb el coll d’ampolla que hi ha entre Tarragona i Vandellós, amb un tram decimonònic que no es desdobla per allunyar més encara València de Barcelona. Perquè des dels interessos de l’estat espanyol del que es tracta és d’acostar València a Madrid i allunyar València de Barcelona; sovint es creen barreres artificials a l’eix mediterrani, manca d’inversió en ferrocarril, colls d’ampolles, per dificultar l’accés de València a Barcelona i de Barcelona a València, quan és la zona de l’estat amb més intercanvi de mercaderies i de població. Els costos dels peatges a les autovies del corredor mediterrani, molts més altes i cares que a la resta de l’estat, fan de barrera per allunyar el País Valencià de Catalunya.
L’estat espanyol és el primer estat del món amb quilòmetres d’AVE, abans que la Xina li passe al davant, tot i que és un sistema de transport per a un sector molt privilegiada de la població, antiecològic, insegur, amb precarització laboral, al servei dels beneficis econòmics, el cost de construcció i manteniment és costosíssim socialment, econòmicament i ecològicament. Per entendre-ho, el 2% dels usuaris de l’AVE s’enduu el 80% de la inversió econòmica en transport de l’estat espanyol i el 80% dels usuaris s’enduen només el 13% de les inversions. L’AVE València-Madrid que ha costat més de 12.000 milions d’euros, pagats per tota la població, ha costat uns 2.000 euros per habitant del País Valencià; han de passar 287 anys perquè siga “rendible”… Però potser quan siga ‘rendible’ els beneficis aniran a mans privades. Els AVE (els trens d’alta velocitat) és un devorador de recursos públics per privatitzar-los, desvertebra les comarques i pobles del País Valencià, imposa unes formes de vida excloents de les persones amb pocs recursos que les expulsa del transport i les aïlla, fa barreres, talla ecosistemes bàsics per a les societat humanes i altres animals i espècies vegetals i arbres, sense tenir en compte la importància de la gent amb menys recursos, la importància dels ecosistemes, ens empenta a la dependència de l’energia nuclear i bloqueja la transició a les energies alternatives i menys contaminants.
L’AVE s’ha fet a costa de suprimir trens de rodalies i mitja distància; el tren d’alta velocitat és un sistema de transport al servei de una minoria privilegiada, l’elit política, periodistes, empresaris i executius de les grans corporacions trans-nacionals amb una estratègia clara de privatització de beneficis i socialització de pèrdues, pagades per tota la població al servei d’un sistema capitalista que estructura les societats en funció dels interessos dels “guanyadors totals” contra la majoria de la població que es declarada, executada i estigmatitzada com a “perdedors totals”, sostraient els serveis públics de transport, d’educació, de sanitat, de serveis socials, ecosistemes, etc. per privatitzar-los al servei dels beneficis i l’enriquiment d’una minoria d’un 2% que pensa que pot viure per sobre dels altres i aprofitar-se dels béns comuns per als seus guanys, empobrint i explotant a la majoria de la població treballadora, aturada i precaritzada del tot, fins a límits insuportables per als ecosistemes, la salut i la vida de la majoria de la població del País Valencià.
Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià donem suport a les reivindicacions en Defensa d’un transport públic, social, ecològic i econòmic. Perquè no ens roben el futur, perquè no privatitzen els nostres béns comuns al servei de la cobdícia d’una quants aprofitats que representen i s’aprofiten dels beneficis d’un sistema capitalista depredador, opressor i explotador que empobreix i posa en perill el medi ambient, la nostra salut i les nostres vides.
Plataforma pel Dret a Decidir
www.peldretadecidir.cat
info@peldretadecidir.cat
www.facebook.com/peldretadecidir
@DaDPV
[soliloquy id=”226293″]
