L’ex-batllessa, Rita Barberá, va fer una roda de premsa, abans de la possessió del nou batlle de València Joan Ribó per a dir, que dimitia amb la ‘màxima dignitat’ per a no donar-li el bastó de comandament, de manera molt poc democràtica, molt lletja i gens elegant… Aquesta senyora sempre fa servir formules semblants quan fa alguna cagada o vol fer alguna barrabassada. És el seu ‘modus operandi’ recorrent.
Remembre, fa catorze o quinze anys, com podeu veure al vídeo “Tornallom”, sobre la destrucció de La Punta, que Carme Miquel ha novel·lat a “Mataren el verd”, la senyora Barberá, va eixir en les Notícies de Canal 9, per a dir, en espanyol, “amb ‘el màxim respecte, amb el màxim respecte’ anem a protegir i defensar l’Horta”, en realitat, ho deia al mateix moment que preparava la destrucció de sèquies, alqueries i les terres de La Punta, amb l’excusa de la ZAL (zona d’activitats logístiques) , que van destrossar del tot, desnonant la gent que hi vivia i anys després s’ha declarat il·legal als tribunals de justícia quan la gent de La Punta havia sigut foragitada i desnonada a la força bruta de les forces de l’ordre, com si encara estiguérem en una dictadura.
Però malgrat destrossar centenars de hectàrees d’Horta i projectar destruir-ne quasi 500 abans de les darreres eleccions municipals ella continua proclamant-se ‘la màxima’ defensora de l’Horta… Amb la defensa de “la valenciana llengua”, fa exactament el mateix, a pesar de fer servir estranyes teories ibèriques o mossàrabs d’on provindria l'origen del valencià, que mai seria catalana llengua, sinó nord-africana, fenícia, mossàrab o iber, sense saber dir ni dos mots seguits en valencià, com va demostrar, aquesta extremista radical espanyolista, durant la crida fallera de 2015, però, no obstant això, es proclamava la més gran defensora del ‘valencià’, sense haver parlat mai en públic sinó a la crida per a fer el ridícul i demostrar que després de 24 anys de batllessa de València no sabia expressar-se amb la llengua de la valenciana gent, que, evidentment, compartim amb la catalana, andorrana i baleàrica gent.
Igualment, quan volia carregar-se El Cabanyal, aquesta radical destructora, declarava que volia rehabilitar-lo i embellir-lo… sense tenir en compte ni el patrimoni històric modernista valencià ni el parer dels veïns del Cabanyal imposant-los la seua opinió de manera totalitària. Després de reflexionar el per què de tot plegat d’aquesta manera d’actuar de Rita Barberá, tan estrafolària i absurda, he pensat que, potser, siga producte de la influència política perversa del seu pare, que va ser quintacolumnista durant la guerra civil, sembla que, des de les Illes Balears, assenyalava -als aviadors feixistes italians, espanyol o nazis alemanys- els objectius militars i civils perquè pogueren bombardejar la ciutat de València, Xàtiva, Alginet, Manuel, etc. Potser, els intents per carregar-se El Cabanyal, La Punta, Canyamelar, Cap de França, era la seua particular manera, potser, de continuar amb l’herència i el llegat polític del seu pare durant la guerra civil… O després, quan, segons s’informava a la tertúlia del Micalet de Bausset, dit pel mateix Josep Lluís Bausset, i en sembla d'una immoralitat extrema si és veritat, algunes dones que tenien els seus marits tancats a la presó, anaven perquè Don José Barberá intercedira pels seus hòmens i que els capitosts feixistes, dels que ell en formava part, no executaren els que estaven condemnats a mort i a penes de presó molt llargues i del tot injustes, a canvi, ell demanava favors carnals per ‘salvar-los’ i després de passar per l’entrecuix del director del Levante, diari “del Movimiento Nacional”, aquestes pobres i desesperades dones -indefenses i enganyades- quedaven com Camot. Després de pensar-ho molt, no he arribat a cap altra conclusió, repeteix el mal estil, totalitari, del seu progenitor, pare, patró i referent polític ‘modèlic’, d’un desvergonyiment pervers, malaltís i crònic, disfressat d’una pretensió hipòcrita de 'virtut piadosa i benvolent' exemplar.
Per això, l’altre dia, després “d’amenaçar” la murciana gent que els valencians i catalans estaven a punt d’envair Múrcia i causar-nos una rialla profunda, va dimitir dient que anava a fer un gest de ‘suprema dignitat’, quan el que feia era un gest de covardia i d’indignitat, amb molt poc sentit democràtic, retratant-se com una mal perdedora; estan rabiosos, la dreta està rabiosa, per això, fan servir l’anticatalanisme, amb fórmules de còlera, dient que estan disposats a oferir la seua última gota de sang per València i per Espanya, amb la bandereta espanyola al canell, com el gos d’Esperanza Aguirre que duia una bandereta bicolor, roig-groc al coll per demostrar que amb la bandera espanyola era el “perro español” més nacionalista i patriota… Diuen totes aquestes ximpleries antivalencianes i anticatalanes, per tapar la indignitat de la corrupció, del malbaratament de despeses públiques, de robatoris, dels regals com els borsos Vuiton, dels cotxes de la Fòrmula I d’Eclestone, de Vetles i Vents, de les pràctiques de nepotisme, de les despeses de luxe, de la destrucció de l’Horta i la llengua i la cultura valencianes, etc.
A meitat dels anys vuitanta, la senyora Barberá llavors regidora d'Alianza Popular, en una taula rodona, on participàvem també Ernest Garcia per la Coordinadora Pacifista i jo mateix com a representant de la Unitat del Poble Valencià, ella defensava la pertinença a l'OTAN junt al regidor socialista Joan Cabrera, en canvi, als que estàvem en contra de l'OTAN, per pacifistes, en acusava de ser partidaris de l'estalinisme, del pacte de Varsòvia i de les invasions militars soviètiques d'Hongria, de Txecoslovàquia o de Polònia… A mi, em va deixar estupefacte perquè els militaristes ens acusaven als pacifistes de més militaristes encara, és com si un llop acusara una gallina de voler-se-lo menjar per mirar-lo i no voler anar al bosc en companyia del llop; fa servir arguments no des del pensament buit o zero, com deia Sorribes, que també, sinó des de la perversitat i deshonestedat més radical. Pura indecència, maldat i cinisme radical.
Molts dels dirigents més reputats de dreta de València i el seu “entourage”, en realitat, antivalenciana, sembla, tot apunta, alguns pendents de ser imputats i jutjats, que han robat a mans plenes, tant Zaplana, Olivas, com Camps, Rita o Blasco que acaba d’ingressar a la presó de Picassent, tot i que els diners que havien d’estar destinats a la 'solidaritat' dels més pobres del món, se'ls va embutxacar, sense cap escrúpol, vergonya ni dignitat, i no sabem si es recuperaran. Molts d’aquests polítics s’han comportat com uns lladres, tot i que fent signar a d’altres els contractes dels esdeveniments faraònics i mafioses per a no incórrer en cap responsabilitat penal, cobrint-se les esquenes, ara són els que van dient que els que han entrat a l’ajuntament de València i la Generalitat Valenciana a governar només volen que robar les terres i les cases de la valenciana gent; i ho diuen, sobretot, els que més han saquejat les arques públiques, amb cinisme, indignitat i desvergonyiment.
Esperem que Joan Ribó i el seu equip de govern facen una auditoria per descobrir totes les enganyifes, irregularitats i lladronicis del govern de Rita Barberá en 24 anys de despotisme, desficacis i autoritarisme. Perquè, per desgràcia, molt sovint, han robat tot el que han pogut, com a grans lladres que són molts dels mandarins de la dreta, com ha quedat demostrat en nombroses imputacions penals. Que judiquen als que han robat i si els condemnen que els tanquen a la presó, com a l'exc-onseller de 'Solitaritat”, quin sarcasme, Rafael Blasco, però abans d’eixir de la presó que tornen tot el que han robat.
Perquè, massa dirigents del PP, han fet servir els seus càrrecs públics per malbaratar una part important de l’erari públic per als seu consum ostentós, per augmentar el seu patrimoni, per ajudar a fer negoci a familiars i per privatitzar el que abans eren serveis públics municipals… Amb la bandereta espanyola al canell, els ‘no nacionalistes’, es proclamen portadors de la màxima dignitat, quan en realitat ho són de la màxima indignitat i indecència. La gestió política del PP al País Valencià, al meu parer, ha sigut, molt sovint, de jutjat de guàrdia, des del primer fins al darrer dia, s’han saltat els drets humans i han governat per augmentar els privilegis dels més rics. El que em sembla difícil de digerir és que s’haja tardat tant temps en donar-li la volta i que encara tinguen tants còmplices socials i electorals, gent que prefereix que els roben els que han governat perquè els més rics augmenten els seus diners i riquesa i els més pobres empitjoren la seua situació i siguen desnonats, rebaixats i retallats en sanitat, educació, serveis socials… Aquesta gent, del PP, sí que han sigut uns radicals que han mal governat a favor dels més poderosos, enriquits i privilegiats.
L’única explicació és que al País Valencià hi ha massa analfabetisme i una història de caciquisme i cabdillisme que es remunta, si més no, al servilisme i la submissió del “Vivan las caenas”, des de Ferran VIé fins avui dia. Un espanyolisme sucursalista que menysprea el País Valencià, la nostra llengua i cultura, els drets de ciutadania i els interessos de país davant d’un estat que ens vol sotmesos, assimilats o aniquilats, tot i que, per desgràcia, encara resta massa servilisme governamental inclús entre els que es presenten com a ‘alternatius’. Quan els acusen de ‘radicals’, alguns es posen a tremolar, s’autocensuren i s’agenollen davant els més poderosos i els serven, de grat o per força, una reverència o un temor que no es mereixen. Al contrari, cal seguir denunciant les violacions de drets humans i una gestió política desastrosa i molt sovint delinqüencial per banda d’alguns dels principals dirigents del partit podrit. Per a 'radicals', una ex-alcaldessa de València que ha estat 24 anys sense dir ni mu en valencià, dins i fora de l'ajuntament, a les entrevistes a la premsa sempre expressant-se en castellà, en canvi els moderadíssims senyor Ribó i senyor Puig, a penes els diuen, els autèntics radicals, que són 'radicals', posem per cas, per expressar-se en valencià o dir que estem exhaust d'ofrenar noves glòries a Espanya, afirmen que volen oferir més noves glòries a Espanya, però no tantes, se'n passen al castellà al parlament 'valencià' o a les entrevistes de premsa, sense reivindicar els dret de la valenciana gent i els seus representants per a expressar-se, amb la nostra llengua oprimida per un estat monolingüe i opressor que no ens deixa expressar-nos amb normalitat al seus mitjans de comunicació, sempre obligats, els valencians o catalans, a expressar-se en espanyol.
O com el moderadíssim alcalde de Compromís de La Font de la Figuera que li obri el braços de bat a bat i invita al radical d'Albert Rivera i els seus camarades espanyolissíms i antivalencians, humiliant-se, per a explicar-los que ells, els de Compromís, no són 'pancatalanistes', que ell només és un valencià moderat que rebutja això del 'separatisme' i del 'radicalisme' perquè li agraden tots els gaspatxos de l'Espanya canyí, d'una Espanya que -a tanta gent- no ens apanya. No sé si ho vaig interpretar malament, però em va semblar que era com dir-li en pla col·lega, assolint la condició d'inferioritat i minorització: “Xé Albert, què dius de 'radical', si nosaltres no som catalanistes, som com tu, 'molt normals', ens agrada l'Espanya de sempre, però només volem demanar que, per favor, ens deixen parlar en valencià, bé, no sempre, només una mica, com fa Joan Baldoví, tot i que siga només dir “senyor President” i “Moltes gràcies”, sense passar-nos de la ratlla, encara que siga només una micotiniua, per a poder sentir- nos tan 'espanyols' com vos, respectable senyor Albert, puto amo, espanyol de primera”… Però de 'catalanistes', per l'amor de Déu, res de res; “no partisca que anirem a les misses i a les processons, posarem la bandera d'Espanya sempre, com els del PSOE, per a què no ens diguen 'radicals'” els que no ens deixen ni alenar ni viure en valencià a tot arreu perquè ens imposen un model d'estat castellanista, monolingüe i opressor, fiscalment, culturalment i a tots els àmbits, negant-nos els mínims drets de ciutadania, els drets humans com a valenciana gent i tenint dret a decidir per aconseguir un País Valencià lliure, més equitatiu i just!
Sal·lus Herrero: membre de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD)
