El diumenge 7 de febrer, eixírem cap a Amposta un grup de valenciana gent, anàvem a solidaritzar-nos amb la manifestació contra el Pla Hidrològic “Nacional” de l’Estat espanyol que pretén ampliar les terres de regadius en 400.000 ha –entre les quals les del Segarra-Garrigues- que gastaran aigua que ara arriba al mar: 2.096 hm³, just el que fa que ara el cabal ambiental del Delta de l’Ebre s’acoste als 5.000 hm³ que reclamen els estudis científics. Es pretenen fer uns 52 embassaments més, que deixarien el cabal de l'Ebre tremolant. Si s’aplica aquest Pla Hidrològic contra les Terres de l’Ebre, el Delta podria desaparèixer; recordem que és un Pla Hidrològic, que, durant el Govern del PP d’Aznar, el ministre d’Agricultura, Arias Cañete, ara president de la Comissió de Medi Ambient a la UE, va dir -des de Múrcia- que eixe Pla Hidrològic és faria “por cojones”; recordem que com diu el professor Pedro Arrojo, de la Universitat de Saragossa i expert en la nova cultura de l’aigua, el Pla Hidrològic contra l’Ebre és només una obra faraònica d’infraestructura de ciment per a enriquir-se uns quants, una manera de finançar il·legalment els partits polítics corruptes, una manera de fer negoci amb l'excusa de l'aigua…
Allà aparcàrem prop del riu Ebre, a la vora del Pont Penjant, on el paisatge és molt semblant, amb arrossars i barraques i tot, al de l’Albufera de València, creuàrem el pont i esmorzàrem al bar “La Pepa”, on ens digueren que si agafen més aigua de l'Ebre i no arriba prou cabal, l’aigua de la mar entrarà més quilòmetres cap a dins ‘lo riu Ebre’ i seria la seua sentència de mort; la gent d’Amposta agraïa, amigablement, que haguérem vingut des de València a solidaritzar-nos contra un Pla Hidrològic decretat per un govern “en funcions” en temps de descompte, en prórroga i en procés de liquidació, com una manera de tractar d'enfrontar i dividir Catalunya entre les Terres de l’Ebre de Tarragona i les Terres Altes de Lleida, mitjançant la mercantilització de l’aigua i la realització d’infraestructures per a beneficiar a unes quantes empreses de l’IBEX-35, que es reparteixen els guanys a la Llotja del Bernabeu, com va passar amb el cas Castor, l’empresa madrilenya que va causar centenars de terratrèmols al nord del País Valencià i sud de Catalunya i ha sigut recompensada amb els diners dels països de parla catalana afectats pels terratrèmols, la manca d’inversions i l’espoliació fiscal. A més del País Valencià, gent de la Plataforma pel Dret a Decidir del PV, gent d’Esquerra Republicana del País Valencià, gent de Poble Lliure i de la CUP de València, també havia arribat molta gent de tot Catalunya i de l’Aragó. Tret del PP i C’s, a la manifestació hi havia de tots els partits polítics de Catalunya i alguns del País Valencià convocats per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que té molt clar que l'exercici del dret a decidir és determinant per construir el nou estat independent, la República de Catalunya. I va demostrar una vegada més la seua capacitat de convocatòria amb més de 50.000 persones manifestant-se contra el Pla Hidrològic que vol destruir el Delta de l'Ebre.
Ens aplegàrem milers i milers de gent a l’altra part de l’Amposta, els eslògans eren “Lo riu és vida, no al transvasament”, “Ni una gota, ni una gota, ni una gota, d’una aigua que ens cal”, “l’Ebre sense cabals és la mort del Delta”… Els estudis agrícoles adverteixen que l’augment del nombre de camps de correu, està previst un 47% més de regadius, és incompatible amb una millora de la qualitat de l’aigua i els actuals regs haurien de gestionar-se de manera molt diferent. Menys aigua i de menys qualitat, menys fins i tot que el pla anterior… No és només un problema ecològic de l’Ebre, va eixir al carrer tot Catalunya i una part important dels Països Catalans a dir que ja n’hi ha prou, per demostrar que volem una nova manera de gestionar l’aigua i el País, amb visió de futur, decidint per nosaltres i no en funció dels interessos de Madrid d’enfrontar i dividir la catalana gent i beneficiar-se amb infraestructures de ciment al servei dels camps de golf, de la urbanització de les muntanyes al sud del País Valencià i de Múrcia…
Veiérem Joan Tardà i Gabriel Rufián incorporar-se a la manifestació, saludàrem Josep Maria Terricabras que ens va dir que s’havia treballat i avançat molt a la UE en el reconeixement oficial del català. Allò esdevingué un riu de gentada, un formigueig enorme, quan arribàrem a la fi de la manifestació, al Pont Penjat, a l’eixida encara hi havia gent eixint al Parc de Xiribecs. Manolo Tomàs, en nom de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, va agrair a la gent que havia arribat, des de tot Catalunya, Aragó i el País Valencià, com gotes d’aigua, a Amposta per solidaritzar-se contra el Pla Hidrològic de l’Ebre, formant un riu tan gran com l’Ebre, que necessita protecció i defendre el seu cabal ecològic (com el Xúquer) per a garantir la seua sostenibilitat i el seu futur, va recordar les manifestacions que havien fet a Barcelona, a Saragossa, a València, a Madrid, des de l’any 2.000 fins ara per a defensar les Terres de l’Ebre i els interessos dels agricultors, dels arrossers i dels pescadors, a més d’un ecosistema i una forma de viure que sense el riu desapareixerien. Si no hagueren plantat cara als plans destructors de l'Estat espanyol no quedaria ni Delta ni riu Ebre.
Aquest Pla Hidrològic dissenyat des de Madrid, “per collons d’estat”, va en la línea de flotació d’augmentar els problemes del canvi climàtic, el retrocés de l’aigua dolça del riu, de la salinització per l’entrada de la mar, és un projecte de suport a l’agricultura química i industrial, obsoleta, encara que el que ens cal és un canvi a l’agricultura ecològica, el manteniment de l’actual cabal ecològic de l’Ebre i combatre les formes d’agricultura química, de comercialització de l’aigua i de cimentació faraònica que posa en perill l’ecosistema del Delta de l’Ebre.
Confiem que els eurodiputats que visitaren, a l'endemà de la manifestació d'Amposta, el 8 de febrer les terres d’Amposta, facen la seua faena ben feta i s’ajusten a les normes ecològiques de la mateixa UE per paralitzar un projecte que mataria l’Ebre i les societats animals, vegetals i humanes que envolten les terres de l’Ebre, zones humides i d'aus protegides, com les del Saler i l'Albufera.
Després d'arribar a València, encara ens incorporàrem a la manifestació “El poble valencià contra la corrupció” quan arribava al Parterre, just baix de casa l'exalcaldessa de l'Ajuntament de València i després davant del Palau de Justícia per denunciar una corrupció institucional del PP que ha fet molt de mal a les valencianes i valencians pel robatori i el malbaratament de diners públics que havien de destinar-se a l'Educació, Sanitat, Serveis Socials, Cultura, habitatge, cooperació, creació de llocs de treball i lluita contra la pobresa per construir un País Valencià més just, igualitari i net de corrupció.
Sal.lus Herrero: membre de la Plataforma pel Dret a Decidir
