Votar per fer aflorar les contradiccions, per Frederic Mengual

Després d'unes setmanes de pensada i dels diferents debats, informacions i programes, trobe que faré servir el meu dret a vot. Sóc valencià del sud, de la Diània de Pellicer i també sóc independentista. No, no em sent espanyol ni és el meu projecte sentir-m’hi perquè no hi ha reforma que canvie les relacions de poder de l'estat. A Madrid no mana Rajoy en els temes fonamentals, ell està baix dels fils, ell és la titella (tot i que molt ben pagada), l'executor convençut i la cara visible dels qui mai no han deixat de manar des de fa centenars d'anys.
 
Quines opcions tenim per al diumenge? Quines fan bascular el País Valencià cap a la República Valenciana, cap al Dret a Decidir? Entenent la República com a projecte democràtic al servei del poble, aquell que produeix la riquesa i ho fa per viure dignament. Volem un país on tots i totes passem de la representació del sainet tetranual al Dret a Decidir col·lectivament i de forma activa, apoderades i diverses, com a poble que som, on mai hem baixat els braços, com la Flama del Canigó, sempre encesa.
 
Parlem de les opcions que tenim el diumenge. És evident: dia a dia, tenim moltes opcions de militància, activisme i d'apoderament individual i, sobretot, col·lectiu, però tinc clar que no considere com a opcions el PP, el PSOE o Ciutadans per consignar-se en contra del Dret a Decidir i a favor del status quo. 
 
Aleshores, com a opcions personals tinc la coalició ‘A la Valenciana’ i el PACMA. De la segona destaquem l'animalisme com a ideal i el vegetarianisme com a pràctica contra una societat depredadora d'animals, depredació invisibilitzada i motor important del capitalisme. D’aquesta, però, em sembla una debilitat la reproducció de l’imaginari territorial espanyol i la renúncia a la llengua per considerar-la un element conflictiu, quan el respecte als animals de parla valenciana també ha de ser al programa.
 
De la coalició ‘A la Valenciana’ en podem tenir unes reserves: pel paper secundari que juga el nacionalisme valencià, per la paperassa de Podemos a Catalunya com a fre de l'independentisme i, principalment, com a retenidor del nacionalisme sense estat [1] com deia Fuster, amb voluntat alliberadora. Segona finalitat principal de la coalició, reformar Espanya, la via cap a una hipotètica  reforma federal d'Espanya mil vegades reivindicada des de la perifèria i negada sempre des del centre detentor del poder. És eixe el paper dels valencians i valencianes? Apareixem com a espectadors, això sí, versant Estellés. L'atzucac d'una segona transició per no buscar la nostra pròpia via, sort als qui jugueu al camp contrari, però tampoc li veig eixida possible.
 
Com sempre, quan alguna opció té possibilitats de guanyar, el partit troba amistats a totes bandes i programes amb línies roges. En efecte i defecte línies solubles per la via constitucionalista. El diumenge tenim l'oportunitat de tancar eixa via i acumular oxigen per estirar de la corda cap al nostre costat.  Que li ho diguen a Tsipras si amb guanyar estava tot fet.
 
Frederic Mengual
Membre de la JODaD
@FredeMengual