Ressaca electoral, per Auke Zeldenrust

I.
Note, entre molta gent d'aquest País, una mena de ressaca, que es deguda al resultat de la votació, que era molt menys exitosa que no pas l'esperada…

Com ocorre en aquestes situacions, la gent es troba davant una situació que no poden comprendre, ja que han pres la seua interpretació de la realitat com a única imaginable i possible. És un cas clar d'engany col·lectiu.

I aleshores comencen els debats i els raonaments sobre el perquè de tot plegat.  

Ja he vist avui, teories conspiratives que atribueixen la victòria de la dreta (almenys de manera insinuada…) al fet que l'estat o alguna agència seua o algun partit en el poder ha fet joc brut. 

Em fa l'fecte que aquestes teories no s'han de prendre massa seriosament, si no volen (volem) acabar en un programa de Cuarto Milenio o pitjor encara, entrar en una depressió col·lectiva que ens paralitza sense deixar la faena que hi ha per davant al País. 

Sempre és més fructífer analitzar el que ha passat d'una manera racional, amb el cap ben col·locat, sense deixar-nos arrastrar per emocions, causades per una expectativa mal complerta. 

II.
Doncs bé, hi ha algunes preguntes que ens podríem fer:

– L'expectativa de guanyar, no s'ha complert. És possible que moltes enquestes no hagen encertat, perquè la MOSTRA en què es basava no era representativa de la població que volia investigar?
– Les enquestes s'han fet amb una clara idea de manipular? De tal manera que es va desmobilitzar molta gent, perquè pensava «tot ja estava guanyat» (malgrat que encara no s'havia deixat cap vot en les urnes)?

És una cosa, que sempre cal tenir present: que les enquestes, son el que són, enquestes, i no la realitat mateixa. Poden representar la realitat de manera fiable o no; és més, els resultats poden ser una arma per a manipular l'electorat.

III.
Era rendible la política de coalició, amb forces que no tenen com a marc de referència el País, sinó l'Estat?

Sembla que no: Ni en Galícia, ni al País Valencià ) la coalició entre forces estatalistes i forces locals ha fet renda.

A Catalunya s'ho veien venir, i no van fer pactes. Ara, Esquerra Republicana ha sortit ben parada de les eleccions, mentre Convergència ha aguantat.

El que passa en coalicions és una dilució de la pròpia identitat dels partits integrants a costa de la imatge de l'homogeneïtat, que s'ha creat de manera artificial. (La gent del Bloc comprendrà molt bé el que vull dir). Així que, la coalició amb Podemos ha diluït la imatge o la identitat de les parts. I quan parle d'identitat, és clar que això empal·lideix la identitat de Compromís com a defensor dels interessos del Poble Valencià. Damunt hi havia incidents agreujants: l'anticatalanisme vomitiu de Mónica Oltra; el retorn a l'espanyolisme barroer de Pablo Iglesias. 

La gent que vota Compromís -perquè està compromesa amb la lluita identitària del País- ara no ha vist aquest aspecte representat per la coalició ALV i s'ha abstingut. A mi, m'hauria passat, si no fóra perquè em manca el DNI apropiat per a votar…