La lògica de les nacions i el terror, per B. Casanova

Els fets poden no agradar-nos però són immutables i existeixen al marge dels nostres desitjos. Que el món està organitzat en Nacions és un fet que no necessita més demostració. La Nació esdevé així l’element central de l’acció de l’ésser humà, car en la constitució de la mateixa convergeixen els elements bàsics que constitueixen allò que ens fa ser humans: la llibertat i la sociabilitat, dos elements contraposats i que necessiten resoldre’s de forma harmònica. La llibertat és constitutiva de l’ésser humà i parteix del propi reconeixement de nosaltres mateixos com a individus diferents; la sociabilitat és necessària tant per la supervivència com per a reconèixer-nos com a éssers humans, car sinó hi ha un reconeixement per “l’altre” que és igual a jo, la humanitat perd el seu sentit. Així doncs, la Nació la podem entendre com la xarxa de normes que permeten conciliar tres trets antagònics: la llibertat, la supervivència i el reconeixement per l’altre. És del tot evident que el “pes” de cadascun d’aquest trets ha variat al llarg de la història, fins al punt que el tercer element sols ha esdevingut necessari amb el divorci entre estat-nació i religió. I així durant segles la Nació ha sigut un equilibri sempre a favor de la supervivència del grup davant la llibertat de l’individu, mentre que el tercer element havia estat desplaçat a la relació de l’home amb Déu, altrament dit, el reconeixement com a éssers humans ens venia donat per la nostra participació en el fet religiós.
 
Amb la revolució ètica i moral del segle XIX, i la caiguda de la religió com a fet explicatiu de l’ésser humà (i no vull dir que per això la religió no tinga un paper actual o futur en la vida de l’home), i l’ascens de les democràcies com a forma de resoldre el conflicte entre llibertat  i sociabilitat, la nació es consolida com a “lloc” de reconeixement de l’altre envers jo. I allò que hauria de ser natural, és a dir, que qualsevol ésser humà és objectivament reconeixedor de la individualitat de l’altre, queda contaminada pel fet que sols atorguem a l’altre que ens és connacional, la capacitat de reconèixer-nos com a iguals. Si afegim aquest fet de necessitat de reconeixement, al fet de la necessitat de sobreviure físicament (econòmicament), podem entendre la força de la cohesió nacional i la disposició que tots tenim a renunciar a parts de la nostra llibertat per a construir un ens “la Nació”, que ens garanteix el reconeixement i a la vegada la subsistència.
 
Com que el procés no és complet, de fet estem tots transitant un camí desconegut, és imperfecte, i aquesta imperfecció té conseqüències. Tres són les conseqüències del procés de desenvolupament humà en l’actual moment de resolució del conflicte llibertat-sociabilitat-reconeixement. En primer lloc, la supervivència del grup ha donat lloc al fet que es creen els exèrcits nacionals que garanteixen l’accés als recursos bàsics, i impedeixin que altres nacions ho furten. La lògica del sistema de producció va donar lloc a l'expansió de les nacions en forma d’imperis, i això donà lloc perquè pobles sencers no es constituïren en Nacions, i quedaren sotmesos, generant milions de persones sense cap estructura organitzativa efectiva, i per tant sense interlocució en el conjunt de les nacions, tot establint-se un permanent equilibri del terror entre les nacions porugues de ser envaïdes per altres nacions o assaltades pels apàtrides. La segona conseqüència ha estat el racisme i la xenofòbia; el reforçament del fet nacional en base a atorgar sols al que ens és connacional la capacitat per a reconèixer-nos, ha dut directament a considerar al que no és connacional com a inferior, car sinó té la capacitat de reconèixer-nos com a éssers humans és perquè no és humà, i per tant prescindible, aquesta és la base de la xenofòbia; igualment la homogeneïtat cultural i racial que ha estat en el naixement de les nacions ha dut a considerar els que no pertanyen a la raça constitutiva de la nació com a elements aliens sense capacitat de reconeixement i, per tant, inferiors. Finalment la tercera conseqüència cal fixar-la en la persona mateixa, i així la progressiva pèrdua de llibertat de l’individu, necessària per al manteniment de l’status quo nacional, ha esdevingut en la creació de necessitats de consum que apaivaguen l’impuls natural de llibertat, altrament dit l’alienació de la persona al sistema tal com la va definir Marx.
 
Si entenem la importància de la Nació, podem ara entendre el fet del terror. Terror que s’expressa des de dues bandes: des de la banda de les nacions constituïdes, i que els governants “venen” com a guerres justes, legítima defensa, etc.; i que des de la banda de les nacions no constituïdes es ven com a legítim dret a tenir una Nació on es resolguin els conflictes abans desgranats, perquè aquests conflictes rauen en totes les persones.
 
Occident és responsable de, almenys, tres fets que empenyen al terror les persones de religió musulmana: la colonització durant els segles XVIII i XIX, i el posterior procés de descolonització amb la creació de nacions tutelades lluny de la realitat dels pobles; la connivència amb nacions islàmiques encara en la seva edat mitjana (totes les monarquies sunnites despòtiques), per la importància econòmica del petroli; i la destrucció dels estats laics àrabs, des d'Irak a Libia.
 
A l’haver del Mon Islàmic també hi ha responsabilitat i no poques, la primera i més important ha estat la seva incapacitat de modernitzar de forma efectiva el missatge del Profeta, com sí que ho han fet el judaisme i el cristianisme, hom pot dir que aquest fet ha estat així per la pressió occidental, però cal no oblidar qui mana i des de quan als grans països àrabs; la segona ha estat l’antisemitisme, que com a forma de racisme, i ja hem vist d’on ve, ha tingut laseva màxima expressió en Nacions perfectament constituïdes: Egipte, Jordània i Síria, líders de la primera guerra àrab-israelià, i que va tenir com a conseqüència la no aplicació de la resolució de la creació de dos estats: un d’Àrab i un altre de Jueu, font ideològica, encara que avui menys important, que alimenta constantment l’odi envers occident. I la tercera és la manca d’un procés de renovació econòmica, fent que àmplies capes de població estiguen en la més absoluta de les misèries. Al món àrab es donen tres condicions absolutament explosives: una ideologia religiosa ancorada en postulats de l'edat mitjana europea on la relació de l’home és directa amb déu i el reconeixement com a persona et ve donat per l’adhesió al fet religiós; una manca d’estructura nacional que expressi les necessitats dels seus pobles i resolgui el conflicte llibertat-sociabilitat, i una estructura econòmica decimonònica, en el sentit literal, basada en l'explotació de les jerarquies dominants sobre el poble.
 
Així les coses, el Terror continuarà mentre no siguem capaços de solucionar entre tots els fets centrals que donen lloc al seu origen: manca de Nacions mínimament coherents al món àrab; modernització econòmica; apertura religiosa i caminar junts envers una ètica basada en el reconeixement de l’altre com a element central de la nostra humanitat i per tant de la nostra llibertat.


Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir