Plataforma pel Dret a Decidir - País Valencià PDaD


Dimecres, 8.3.2017. 12:57 h

La PDaD amb LAMBDA al seu congrés, per David Sempere

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






El  divendres  17  de  febrer  de  2017  es  va  fer  l’acte  inaugural  del  12é  Congrés  de  Lambda, el  col·lectiu  de  lesbianes, gais, transsexuals  i  bisexuals  del  País  Valencià. El  lema  d’enguany  ha  sigut  “Teixim  amb  tu  un  món  divers”, tota  una  declaració  d’intencions  per  a  implicar  la  societat  en  el  seu  conjunt. De  fet, l’assistència  de  la  societat  civil  convidada  ha  sigut  més  gran  que  mai i  és  per  això que  en  aquesta  ocasió  s’ha  optat  per  realitzar  l’esdeveniment  a  l’auditori  Joan  Plaça   del  Jardí  Botànic  que  depén  de  la  Universitat  de  València. Els  anys  anteriors  es  van  usar  els  espais  de  l’Octubre  Centre  de  Cultura  Contemporània (OCCC)  i  seu  principal  d’Acció  Cultural  del  País  Valencià (ACPV).
 

Per  a  evitar  que  l’acte  s’eternitzara, en  aquesta  ocasió,  els  partits  polítics  presents, els sindicats, els  grups  LGTBI  i  els  altres  moviments  socials  de  diversa  índole  (entre  els  quals  estava  la  Plataforma  pel  Dret  a  Decidir  del  País  Valencià)  no  han  participat  amb  el  tradicional  discurs  d’intencions  envers  els  drets  LGTBI. Aquesta  vegada  el  format  de  l’acte  ha  consistit  en  diversos  discursos  dels  diferents  responsables  de  coordinació  que  ha  tingut  l’organització  en  aquests  trenta  anys  d’existència: Fernando  Lumbreras, Miguel  Ángel  Fernández, Rubén  Sancho, Ximo  Cádiz, Antonio  Poveda, Luisa  Notario, José  Fco.  de  Lamo, Mar  Ortega  i  Fani  Boronat, reelegida  de  nou   en  aquest  congrés  com  a  coordinadora  general. Els  parlaments  han  girat  al  voltant  de  la  faena  feta  durant  aquestes  tres  décades  per  part  del  Col·lectiu  i  del  treball  que  en  la  societat  realitzen  les  entitats  allí  presents  en  relació  als  drets  LGTBI  en  coordinació  amb  el  Lambda. No  han  faltat  tampoc  els  homenatges  a  personalitats  històriques  del  Col·lectiu  com  ara Ana  Cano (Melu), que  malauradament  no  ha  pogut  gaudir  de  l’aprovació  de  la  nova  Llei  integral  del  reconeixement  del  dret  a  la  identitat  i  a  l’expressió  de  gènere.


L’espai  institucional  va  ser  cobert  per  l’alcalde  de  la  ciutat  de  València, Joan  Ribó;  la  diputada  d’Igualtat,  Isabel  García,  i  la  vicepresidenta  de  la  Generalitat  Valenciana,  Mónica  Oltra. Els  tres  representants  polítics  van  agrair  el  treball  del  Lambda  durant  aquests  trenta  anys  a  la  vegada  que  animaren  a  continuar  treballant  per  a  aconseguir  la  igualtat  real  en  tots  els  àmbits  de  la  vida  de  les  persones.
 

“Mujeres  y  Punto”, una  agrupació  de  dones  que  es  reuneixen  setmanalment  des  de  l’any  2012  per  a  teixir  i  compartir  experiències,  s’encarregaren  en  l’escenari  d’il·lustrar  el  lema  de  l’esdeveniment, filant  diverses  banderes  del  col·lectiu  LGTBI. Per  altra  banda, la  periodista  Amàlia  Garrigós  es  va  encarregar  de  la  presentació  de  les  persones  que  participaren  amb  els  seus  discursos. María  Rosa  Riquelme  va  tancar  l’acte  oferint-nos  un  parell  de  cançons  “unint  forces, connectant  lluites, teixint  amb  tu  un  món  millor, un  món  divers…” segons  una  de  les  estrofes  musicades, a  la  vegada  que,  per  tot  l’auditori,  anaven  volant  cabdells  multicolors  que  feien  que  els  assistents  ens  alçarem  per  a  cantar  junts  entre  una  xarxa  que  tots  anàvem  filant.


L’acte  inaugural  va  ser  un  èxit  en  la  forma  i  en  el  fons. En  ell  es  va  evidenciar  la  confluència  de  moltes  organitzacions  que  volen  “unir  forces, connectar  lluites…”, tal  com  es  va  cantar. Perquè  aquells  que  ens  volen  separar  no  ho  aconseguiran  si  nosaltres  no  ho  volem. Els  interessos  d’aquests  “aquells”  es  podrien  resumir  en  “per  a  mi  sí… però  per  a  tu  no”. En  aquest  sentit  la  vicepresidenta  del  govern,  Oltra,  argumentava  que  ella  es  rebel·lava  contra  qui  no  acceptava  avanços  socials  que  atorgaven  drets  a  diferents  col·lectius  però  que  no  obligaven ningú.


Efectivament  podríem  imaginar  que  aquelles  persones  que  actualment  neguen  els  drets  de  les  altres, podrien  ser  les  que  no  admetien (o  no  admeten  encara)  el  sufragi  de  les  dones, el  sufragi  universal, el  divorci, l’avortament, el  matrimoni  entre   persones  del  mateix  sexe  o,  en  definitiva,  les  identitats  forçadament  perifèriques  en  el passat  o  en  l’actualitat. Aquesta  mena  de  psicopatia  social  ve  donada  pel  seu  marcat  comportament  antisocial  i  falta  d’empatia  amb  les  persones. Però,  curiosament, una  vegada  s’han  assolit  reivindicacions  com  les  anteriors, no  dubten  a  usar  eixos  drets  en  el  seu   benefici  després  d’haver  fet  el  que  és  possible  perquè  fracassaren  en  la  seua  implantació  en  la  societat. Són  aquelles  persones  indiferents  amb  els  desapareguts  i  represaliats  pel  franquisme  o  amb  el  drama  dels  refugiats. Aquelles  que  donen  suport  a  la  persecució  de  treballadors, actors, intel·lectuals  o  cantants, com  el  cas  més  recent  del  raper  mallorquí  Valtònyc. Cas  que  crida  l’atenció, especialment  perquè  el  raper  ha  sigut  condemnat  per  l’Audiència  Nacional  aquest  febrer  a  tres  anys  i  mig  de  presó, quan  ha  eixit  també  la  sentència  del  cas  Noos  i  la  societat  ha  vist  com  se’n  riuen  a  la  nostra  cara. Són  aquelles  persones  que demanen  “llibertat  i  respecte”  a  l’associació  “Hazteoir”  del  grup  internacional  ultra  CitizenGo  i  que  treballen  per  a  desvirtuar  la  Llei  de  la  Transsexualitat  que  es  vol  implantar  en  el  País  Valencià  o  per  a  perpetuar  amb  les  seues consignes  la  violència  de  gènere. Només  cal  fixar-se  en  el  missatge  de  l’autobús  de  l’odi  que  aquests  dies  ha  causat  tanta  polèmica. Són  les  persones  que  neguen  el  dret  dels  pobles  a  l’autodeterminació  com  en  el  cas  de  Catalunya, on  la  majoria  de  la  població  vol  fer  un  referèndum. I  el  llistat  pot  fer-se  més  llarg  encara. Aquestes  persones  s’atrevirien  a  justificar  els  camps  d’extermini  nazis, l’apartheid  de  Sud-àfrica  o  l’esclavitud  si  així  ho  manara  la  llei?  Perquè  tot  i  que  les  lleis  estan  per  a  ser  complides, també  és  cert  que  aquestes  són  per  a  tothom  i  que  estan  per  a  garantir  la convivència  social  i  adaptar-se  a  la  mateixa  societat  i  ser  modificades  en  cas  de  ser  necessari. Perquè  la  llei  i  el  fet  legítim   no  sempre  coincideixen.


Per  tot  això, des  de  la  Plataforma  pel  Dret  a  Decidir del  País Valencià  ens  hem  marcat  com  a objectiu  treballar  per  a  defensar no  únicament  els  drets  dels  valencians  per  aconseguir  ser  un  objecte  polític  que  decidisca  el  seu  futur sinó  també  aquells  drets  individuals  i  col·lectius  de  les  persones. Drets  que  ens  poden  ajudar  a  aconseguir  una  societat  més  justa  i  igualitària.  


lectures 1872 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.