Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Falles sense tortura. D’esquenes a la tauromàfia. Jesús Frare

|

- Publicitat -

El cartell de la fira de Falles de 2014 s’alçava amenaçant sobre les taquilles de la plaça de tortures.  La imatge és la d’un torero que fa la pose taurina més fatxenda i repetida, cara al públic i d’esquena a les víctimes.  Aquell dia de febrer, a les seues esquenes tenia moltes víctimes de l’ús especista dels altres animals, que eren a la manifestació contra el maltractament que acabà allí mateix.      
Anunciava una hecatombe: 8 corregudes de bous, una a cavall, tres jonegades amb piques i una sense.  En total 104 animals massacrats, entre torejats i sobrers.

Amb les falles han fet de tot.  El franquisme les enfonsà en la seua foscor mitjançant la Junta Central Fallera, que crearen per a sotmetre les falles sorgides dels barris populars amb tota la càrrega crítica de la gent humil i que sempre havien assenyalat, sense cap dubte, cap a l’”enemic de classe”, explotador i traïdor al seu poble (“Casa donde hay piano, no se habla valenciano”, deia el poeta satíric Bernat i Baldoví)[1].

Publicitat

Les reconvertiren en eixos aparells censors d’ara.  “Canvia’l per altre que siga gracioset, però sense faltar”.  En la majoria dels casos, això és el que sent una persona artista fallera que presenta un esbós que retorna a eixes essències crítiques i irreverents.  Per suposat, continuen sent graciosetes aquelles propostes carregades amb tota l’artilleria reaccionària de l’odi heretada del franquisme, amb els seus tòpics masclistes, homòfobs, lesbòfobs, transfòbics, racistes, xenòfobs…  Amb eixe valencià “que no s’aprèn a l’escola” perquè a l’escola s’aprèn en castellà, amb piano o sense.

La tortura taurina és altra “herència de l’antigor” potenciada al si d’un model de falles fetes des de dalt i per a uns pocs i unes poques, dèspotes, excloents, dòcils quan no servils i insensibles.  Quin millor moment per a amagar la despesa milionària que requereix aquesta massacre que el Panem et circenses que han fet de les nostres Falles? 

Els càrrecs caciquils del PP són molt aficionats als banys de masses des del balcó de l’Ajuntament o des de la llotja presidencial de la plaça.   Alfonso Rus, president de la Diputació de València, manté eixa plaça de primera categoria del carrer Xàtiva amb els diners de tothom.  Mentre tiren del discurs patrioter de la “fiesta nacional” i la bandera espanyola amb el bou d’Osborne, afavoreixen els interessos de sempre: calen milers d’euros per cada individu torturat i assassinat que van a engreixar els comptes de les ramaderies; quantitats immorals per a pagar els primers espases i la resta de toreros, més quadrilles, apoderats, agències intermediàries, transports, veterinaris, equips mèdics…  El negoci és inviable sense els diners públics.  Per això els és tan convenient la fira de Falles.

Afortunadament, les “seues” falles sempre han tingut contestació i alternatives.  D’Arrancapins[2] a les Falles populars i combatives[3] i l’Intifalla[4], que ha trencat l’apoteosi zombi de les mascletades retransmeses pel NO-DO de Canal 9.  Al mig de tanta gent i cada vegada més, les veus crítiques i reivindicatives sorgeixen al mig de la joguina de Rita Barberà, malgrat les tanques i les amenaces.  Fins i tot per a alçar torres humanes rematades amb una Estelada. 

També està en marxa una Intifalla animalista des de fa molts anys.  La començà gent com Carles Pinazo i Matilde Gómez, amb les seues pancartes lligades al fanal del davant de la plaça de tortures.  L’ha seguit molta gent que, cada any, organitza manifestacions i altres accions de rebuig a la tortura taurina, en defensa de les víctimes sense veu que l’han de patir i per a que eixe infern s’acabe per sempre.  I cada any són més veus a favor dels animals.

Des d’Iniciativa Animalista[5] hem participat en aquestes accions i hem impulsat propostes com l’exposició “Vivan los Toros.  Cartells per a la reflexió[6] de 2011, que ha estat acollida per les Universitats de València i la Jaume I de Castelló.  De la seua mà arribaren diversos debats i, sobre tot, s’assenyalà cap a la utilització de les Falles, la Magdalena i moltes més festes que han de ser de totes i tots com a hostes de la paràsita tauromàfia.  Sense cap justificació ni legitimitat, les converteixen en festes tacades de sang.

De la mateixa manera, nasqué el llibre Falles sense tortura[7].  Moltes mans escriuen el que és la tortura, com la senten i la veuen i com la majoria de la gent està totalment allunyada d’aquesta pràctica contrària a la idea de progrés humà, enquistada en una Espanya amb unes elits que imposen els seus interessos per sobre de la raó i la justícia.    

L’alternativa és fer nostres les nostres festes, autènticament nostres.  Com fem amb l’Intifalla i, encara més, com fem a les festes populars i combatives, sense deixar d’escoltar la veu de qui no te veu i que no ha de patir ni ser víctima de les aficions de cap altre o altra.  Unes festes de veritat, com serien les festes del Port de Sagunt sense haver de destrossar cap ànec, com seria Sant Pere Nolasc a El Puig sense haver de esclafar cap rata, com serien les festes d’Algemesí sense haver de massacrar cap bou ni vedell.  Festes de veritat i sense tortura.

Us convide a llegir el llibre i us convide a deixar a soles el torero amb la seua pose fatxenda per a que, quan es gire, no trobe cap persona al seu darrere.  Ni l’escàs públic que l’aplaudeix, ni tota una societat que s’ha de veure obligada a sostindre el seu negoci ni, encara menys, cap víctima que torturar i matar.

 
Jesús Frare. Iniciativa Animalista.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut