Fa ja uns dies, el panorama social espanyol es va veure commocionat per una trista notícia. Va ser la mort d'una persona. Un torero.
Arran d'aquest desgraciat esdeveniment, van sorgir tot tipus de manifestacions sense trellat. I el que és més preocupant, sense dir la realitat. Perquè aquí no és qüestió de la veritat o les mentides.
El món animalista va esclatar en contra de les corregudes de bous. Perquè el torero va morir a una correguda de bous. I el món taurí va esclatar contra aquesta manifestació animalista.
Jo només voldria aclarir al respecte d'aquesta qüestió.
Van haver certes persones que s'alegraven, públicament, de la mort. Lligades al món animalista. Suposadament. Aquestes persones eren unes inconscients.
Puc dir amb tota tranquil·litat que porte més de 20 anys a la lluita animalista. Mai he desitjat la mort de cap persona. Ni que siga torero ni que no ho siga. Perquè el moviment animalista defensa, sense ambages, la vida. Tot tipus de vida. Mai, i de cap de les maneres, el moviment animalista pot recolzar cap tipus de signe vital negatiu. Tant tortures com a morts. És per això que davant d'aquesta notícia, el món animalista només pot fer una cosa, lamentar la mort i donar el condol a la vídua i la seua família. Cap altra consideració és inadmissible al respecte.
Dit això, vull també aclarir una altra afirmació que he sentit sobre això. I no és una altra que aquella que deia que ha estat la tauromàquia la que ha matat el torero.
Doncs tampoc. La tauromàquia no pot matar ningú perquè la tauromàquia no existeix, és un concepte inventat per l'humà, en concret pels taurins.
Al torero el va matar un bou, no una altra cosa. Però el va matar conforme al risc que ell va assumir, no d'una altra forma. Per això, els animalistes podem estar ben tranquils i tranquil·les. Perquè en aquesta suposada confrontació, que no és tal, perquè el bou ix a l'albero en una pugna injusta, amb una defensa no justa, el torero va morir. Ha estat la seua responsabilitat.
Nosaltres, els que defensem els drets dels animals volem evitar la tortura i la mort, siga de la mena que siga. I sí que és cert que en el cas de l'abolició de la tauromàquia, acabaríem amb aquesta mena de tortures i morts. I a ben segur que aquesta persona, aquest torero, no haguera mort. Això ho hem de saber totes i tots, taurins i no taurins.
Aquesta mort era evitable. Així com la mort dels centenars de bous que moren cada anys amb la bandera de la tradició. Un altre concepte que no existeix. Una invenció perillosa.
La tauromàquia és una desraó, l'agafem per on l'agafem.
