|
La por als sorolls que venen del carrer ha fet que es busquen els uns als altres. Immòbils, tenen els ulls clavats a la porta per on els han fet entrar corrent, amenaçats pels crits i les vares. Probablement, no han complit un any. Les seues banyes són quasi invisibles. No tenen la força que fa falta per a que les seues potes els aguanten drets si topen amb el cap, com fan els bòvids adults, amb una persona jove, més gran que ells.
Publicitat
Son quatre vedells tancats a prop de la plaça de bous d’Algemesí. Dilluns, 26 de setembre de 2011. Falta poc per a que comence la primera becerrada de la setmana de bous[1]. El dimecres, altres com ells patiran el seu destí.
El Diccionari taurí del centre etnogràfic del bou de lídia de Castella-Lleó[2] diu que una becerrada és un festeig on es toregen vedells que, en cap cas, poden superar els dos anys d’edat ni causar perill amb les seues defenses. En aquest tipus de jonegades pot participar gent professional, aficionada o joves que s’inicien en el món del toreig, sota la direcció d’una persona amb experiència[3].
Les primeres jonegades d’Algemesí serviren per a que alguns joves que fugien de la fam caigueren en mans d’un sistema pensat per a traure profit de la mort. Eixe sistema ja no cerca sang nova a la famosa plaça de bous quadrada[4]. Ha passat de client a subministrador de versions pretensioses i coentes de les joves promeses del futbol, amb vestit de llums, penyes amb el seu nom i merchandising propi. La Comissió taurina d’Algemesí defensa les jonegades de la setmana de bous com a una oportunitat per a aquestes persones que aspiren a ser com el més famosos botxins, vius o morts.
Diuen que les becerrades són un record d’aquelles antigues convencions de muletillas[5], però no és així. Són el fruit d’un sistema que gira al voltant del cadafals o seccions de grades de la plaça, tants com les penyes que els obtenen i gestionen després d’un sorteig[6]. Com sol passar amb les penyes de tots els pobles, no es veu la frontera que hi ha entre l’afició taurina i el desig de festa. Durant tot l’any, la penya és una cita de cap de setmana. És un sopar, alcohol, una excusa per a fugir de casa, on han quedat moltes dones. També potser que siguen drogues, o una estació prèvia al club de carretera. Durant la festa de setembre, les penyes munten les casetes i, quan la Verge i les muixeranges deixen la plaça Sant Jaume[7], alcen la plaça. I, cada any, grup de penyes s’encarrega de perpetrar les becerrades modernes.
Un a un, els vedellets eixiran a la plaça. Al seu davant, es trobaran un grup de joves, disfressats con si fora carnaval i carregats d’alcohol. No han torejat mai, però són aficionats. Els cadafals estan plens de gent jove i vella, de molts xiquets i xiquetes que criden i riuen. Criden molt. Els animals intentaran fugir, però no hi ha cap forat a aquella trampa quadrada. Patiran com ningú es pot imaginar. Primer seran els colps, les puntades, les estirades de cua. Després vindran les banderilles, les mateixes amb les que es torturen els bous adults, i que acabaran clavades allà on el valent de torn les haja deixades. I, després d’una agonia eterna, els intentaran matar. Una, dos, deu punxades terribles. Els vedellets criden, demanen que tot allò s’acabe, però el mestre no intervé, i deixa que els borratxos proven i proven fins que encerten a matar.
Un home somnia molt sovint amb aquest infern. El visqué de més jove, quan fou cadafaler perquè s’havia de ser cadafaler, perquè era la festa del poble. Sent els crits de l’animal a cada punxada d’un amic seu que no es pot aguantar dret. Li lleva l’estoc, perquè vol que allò s’acabe, i mata aquell animalet ple de sang. Em contà la seua experiència mentre signava per a demanar una consulta popular sobre les jonegades, per a saber si el poble vol continuar sent escenari d’aquest terrible acarnissament. Poques hores abans de la primera becerrada d’Algemesí, un grup de persones “improvisava” una manifestació que tallà la Gran Via de Barcelona. Passejaren els toreros a coll, per a protestar contra la fi de la tortura taurina al Principat. S’havia acabat l’anunciada com a última correguda de bous a la Monumental, fet que no es confirmarà fins a l’1 de gener de 2012[8] i si, abans, les ganes de fer calaix no tornen a cobrir l’arena de sang. Segons l’aparell propagandístic i polític que recolza aquest negoci, tot era fruit d’un complot nacionalista i, per això, l’universalisme marxà al crit de Viva España, oé, oé, oé i Yo soy español, español, español. Ara.cat, 25/09/2011. L’última “corrida” de la Monumental acaba amb una manifestació a favor de les curses de braus. http://www.ara.cat/societat/ultima-corrida-manifestacio-curses-braus_0_560944061.html
TV3, Telenotícies vespre 25/09/2011. Prou corrides a la Monumental. http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3705813 El dissabte, era el moviment animalista el que es manifestà a Algemesí. Fou una manifestació molt diferent a la de Barcelona, on es tallà una gran avinguda al crit de Libertad! Libertad!, i amb el suport del Partit Popular. És el mateix partit que governa a Algemesí i que, any rere any, ha fet tot el que estava al seu abast per a impedir la manifestació. La seua és una estranya idea de la llibertat, i s’acaba quan tenen la paella pel mànec. Durant molts anys, la jugada no els isqué be. No volien que es sentira la veu dels sense veu el dia de la primera jonegada, amb els mitjans de comunicació presents. Amb la inestimable col·laboració de Delegació del Govern, negaven sistemàticament l’autorització a la concentració als Quatre Cantons, punt emblemàtic del poble en el camí cap a la plaça de bous. S’excusaven en uns problemes de seguretat que generaven un grup de gen taurina estratègicament situada allí, que insultava, amenaçava i agredia la gent concentrada pacíficament, amb llançament d’ous i altres objectes davant la permissivitat de la Policia Local i la passivitat dels efectius de Policia Nacional. Però la gent continuava acudint, de forma improvisada, als Quatre Cantons. Finalment, l’any passat, situaren tres línies de tanques al carrer Muntanya, protegides per Policia Nacional, i quasi tots els efectius de Policia Local als Quatre Cantons. Com altres anys, volgueren ocultar la manifestació al barri del Raval, molt lluny del centre, però aquest grau de prepotència va ser excessiva. La manifestació s’ha fet pacíficament, sense policia que tallara els carrer perquè el seu treball d’eixe dia era reprimir la llibertat d’expressió, no protegir-la. Han estat dos anys més de lluita, i hem deixat clar que sempre hi serem allí, contra les becerrades i la tortura taurina. En el nostre camí, ja no podem veure la sinistra plaça, però seguirem caminant. Les becerrades s’acabaran, com totes les altres formes de torturar animals per diversió. Tenen els dies comptats perquè no hi ha estómac que puga perbocar arguments al seu favor amb un mínim de credibilitat. Com passà al Principat, la gent d’Algemesí optarà per la llum de la Muixeranga i deixarà enrere la ferum de la por als corrals. Eixa plaça fosca es convertirà en un lloc on es faran concerts, teatre, jocs… Es convertirà en un lloc de festa de veritat. La Folgança animalista recordarà que eixe dia està per arribar, i ningú el pot aturar. Treballarà per què arribe el dia que ja han celebrat a Barcelona. I, fins aleshores, manifestació a Algemesí. Cada any, primer dia de la setmana de bous, dissabte de la tercera setmana de setembre.
[1] Setmana de bous d’Algemesí. Cartell complet. [2] http://www.cetnotorolidia.es/opencms_wf/opencms/index.html [3] http://www.cetnotorolidia.es/opencms_wf/opencms/diccionario_taurino/B/Becerrada.html [4] http://www.setmanadebous.com/castellano/la-plaza/ [5] Joves que, antigament, saltaven a les places i es posaven davant del bou, per a fer-se conèixer i cercar una oportunitat. [6] http://www.setmanadebous.com/castellano/los-cadafales/ [7] http://ca.wikipedia.org/wiki/Algemes%C3%AD#Festes [8] La proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, fou aprovada pel Parlament el 28 de juliol de 2010. Significà l’abolició de les corregudes de bous al principat, però establia una moratòria per a la seua entrada en vigor que s’acaba el 31 de desembre de 2011. http://www.prou.cat/n.php?id_noticia=35 |
