Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

SOLARIS

|

- Publicitat -

Novel·la d'Stanislaw Lem, en Varsòvia (Polònia, 1961).
 De la novel·la “Solaris” s'ha escrit, dit i argumentat, de tot. És sens dubte un fenomen de la cultura a tot arreu del món.
 De l'adaptació que va fer el geni rus Tarkovski al cinema en el 1972, molta gent diu que és la millor pel·lícula de tots els temps. Per això puc dir que tinc sort d'encara no haver-la vist.

Perquè el que sí he llegit, ha estat el llibre de Lem. Un llibre que no diré si em va agradar o no, perquè això és el que menys importa a aquest escrit. A mi el que m'importa és allò on podem traure profit aquelles persones que lluitem per un món més just.
 Solaris és un monstre. Un monstre planetari. Un monstre que ningú o ninguna arriba a comprendre, ni tan sols els protagonistes de la novel·la. On tot és intentar desxifrar el que passa a aquest planeta únic i intel·ligent.

Publicitat

 Solaris ens conta com l'home, en el seu empenyiment per conèixer l'univers, troba un lloc singular i inimaginable. Perquè el planeta pensa, és una entitat viva. Sí, així com ho llegiu.
Solaris té vida pròpia. És com una ment gegant al mig del no res que suposa l'espai exterior. I això sobta d'una manera peculiar a tothom. I des de la Terra envien una missió estable a l'indret en qüestió, a l'estació de Solaris.
 No vull contar-vos el llibre, però… pot ser que algú o alguna l'haja llegit. Aconselle llegir-lo. I si llegiu abans aquest article, doncs molt més millor. Segur que veureu una altra cara de l'explicació que es dóna sobre aquest fenomen de la natura.

Doncs… jo em pregunte: ¿Per què l'home s'espanta o se sorprén per un altre tipus de vida?
 ¿No és la vida un lloc on pot viure qualsevol ésser?
 Sí, jo crec que Solaris demostra l'egolatria total i absoluta de l'home. De tal forma que qualsevol persona no pensa més enllà de la seua espècie: la humana. Deixant de banda qualsevol altre tipus de vivència o existència.
 Solaris demostra que pot ser possible qualsevol altra forma de vida, i que és possible una comunicació sempre. I que la vida té sentiments, siguen de la mena que siguen.

 Quan vaig acabar de llegir el llibre, de seguida vaig pensar en un Solaris que tenim molt més a prop que l'original (que és a milers d'anys llum). Nosaltres també tenim aquí un Solaris immens, amb el qual no ens connectem perquè no volem connectar-nos, perquè no ens interessa saber si aquest Solaris sent o no sent, perquè ens és igual saber si pateix o no. Doncs l'única cosa que ens importa a la vida som nosaltres, les persones, només això.

Aquest Solaris és la resta d’espècies animals, que dia darrere dia pateixen la incomprensió de tota l'espècie dominant a la Terra: la Humana. I estaria bé que pensarem en que tot i ser uns éssers que no parlen com nosaltres, que no pensen com nosaltres…, sí que senten d'alguna forma i sí que viuen. I això no és tan difícil d'entendre. Volen viure una vida, com la nostra. Al igual que Solaris.

Manuel Sáez
Membre d’Iniciativa Animalista

Publicitat

Opinió

Minut a Minut