Actualitat
Divendres, 29.5.2009. 16:50 h
"Roma és el nostre somni", deia el protagonista de Gladiator quan es podria de fàstic a les presons o fent d'esclau, i Roma ha estat, també, el nostre somni. Roma ha estat la tercera estació de tot plegat; de Londres a París i de París a Roma, és a dir, de capital en capital escrivint la història, guanyant els partits abans de començar-los i fins i tot després d'acabar-los. I malgrat no ser-hi, sé que Roma va ser una caldera, una olla a pressió, una curva Sud tenyida de blau i grana que va emmudir a vint-i-cinc mil anglesos que semblaven no tenir veu.
Llegir-ne més
Actualitat
Dilluns, 25.5.2009. 21:11 h
Això, de moment, només és l'esborrany d'una il.lusió. Dimecres serà una realitat. Fins aleshores. Fins a la victòria.
Llegir-ne més
Actualitat
Divendres, 15.5.2009. 14:18 h
No hi havia a València un equip com nosaltres. Però comencem pel principi, explicant les veritats: ahir València va ser molt més que una preciosa ciutat. Va ser com una immensa catifa de colors on, sens dubte, el vermell i el blanc predominaven per totes bandes, ja que si estic orgullós d'alguna cosa d'ahir a la nit és d'haver cridat Athletic, Athletic! amb la resta de milers d'aficionats blaugranes que, malgrat saber que érem part d'aquesta Història que setmana rere setmana teixim, també vam saber que aquella afició era molt més que una afició.
Llegir-ne més
Dijous, 7.5.2009. 00:45 h
Tenies tres anys i, malgrat ser-hi, no recordes res, per això t'has fet un fart de veure vídeos on Bakero, vestit de taronja, rematava de cap a l'últim minut d'aquells quarts de final a Kaiserslauten. I corria banda avall amb tot l'equip al damunt. Exactament com avui, per això et tremolen les mans, perquè et sents dins la Història i et confons amb aquell nen de tres anys sense saber com, tenint la sensació que avui has estat a Kaiserslauten i que d'aquí un piló d'anys podràs explicar que en un mes de maig de l'any 2009, la font de Canaletes es va omplir de blaugranes cinc vegades en menys de trenta dies.
Llegir-ne més
Diumenge, 3.5.2009. 02:07 h
Imagina't una nit de primavera a Madrid. Tanca els ulls, escolta'm: ara podem dir que hem viscut a la Història. Que hem estat partícips de la demostració que el futbol pot ser un art, observant com onze jugadors poden arribar a moure's i a jugar amb la mètrica d'un hexàmetre. Potser aquest futbol és digne d'un Carles Riba. O no. Potser és digne d'un huracà que ha estat capaç de tornar a tenyir la Castellana de dol, i ja se sap que veure plorar Madrid no té preu. Creu-me, no somies. El 0-5 del 74' o l'exhibició del Barça de Rijkaard amb aplaudiments a Ronaldinho queden petits al costat de la mita dotzena de gols que ha encaixat l'enemic blanc; gols amb la contundència d'una tempesta però amb l'elegància d'una brisa de mar.
Llegir-ne més