Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Història d’una victòria al Bernabéu

|

- Publicitat -

Imagina’t una nit de primavera a Madrid. Tanca els ulls, escolta’m: ara podem dir que hem viscut a la Història. Que hem estat partícips de la demostració que el futbol pot ser un art, observant com onze jugadors poden arribar a moure’s i a jugar amb la mètrica d’un hexàmetre. Potser aquest futbol és digne d’un Carles Riba. O no. Potser és digne d’un huracà que ha estat capaç de tornar a tenyir la Castellana de dol, i ja se sap que veure plorar Madrid no té preu. Creu-me, no somies. El 0-5 del 74′ o l’exhibició del Barça de Rijkaard amb aplaudiments a Ronaldinho queden petits al costat de la mita dotzena de gols que ha encaixat l’enemic blanc; gols amb la contundència d’una tempesta però amb l’elegància d’una brisa de mar. I el millor és que tot això s’ha aconseguit sense renunciar a una identitat futbolística, sense amagar el cap sota l’ala davant una premsa angoixant i, sobretot, sense deixar de banda una concepció filosòfica del futbol basada en el carpe diem: vèncer amb l’afany de qui aprofita cada minut per apropar-se a la victòria i morir, si es que es mor, amb les botes posades. I així som on som. Respira-ho en el vent, agafa’t a mi, aquí, a dalt de tot de l’olimp i mastegant el suau regust del que significa saber que a partir d’ara sempre recordarem el que fèiem quan vam guanyar 2-6 a Madrid. I tot el que això comporta: somiar desperts i adonar-nos que dos-cents un anys després de l’alçament del poble madrileny contra les tropes napoleòniques, el Barça ha esclafat les ànsies de victòria del Reial Madrid en un dos de maig, però aquesta vegada canviant les bales per clavells en forma de gol. O també, anar a dormir sabent que d’aquí cinquanta anys podrem recordar com una fita el dia en que el Bernabéu va callar durant noranta minuts davant un Barça que feia art del propi futbol. Sens dubte, segur que Goya dibuixaria a la perfecció el retrat d’un equip que en comptes de ser afusellat ha estat ovacionat per milers de seguidors a la tornada a casa. 
Deixa’m abraçar-te al costat de la Cibeles per dir-te que ja tornem a formar part de la Història: serem campions d’un país que no és el nostre.  

Publicitat

Opinió

Minut a Minut