Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La història comença aquí

|

- Publicitat -

Em plantejo presentar-me i no sé ni per on començar. Suposo que hauria d’explicar que des de petit somiava en sortir de contertulià al Cafè Baviera de RAC1 i parlar durant hores i hores sobre el Barça i el futbol; i discutir igual que els vells del meu poble quan es passaven la tarda jugant al domino al bar i cridant per viam qui tenia raó, si els que defensaven que Cruyff s’havia begut l’enteniment fitxant a un tal Kodro o els qui deien que el savi holandès en faria d’aquell bosnià el nou Stoichkov. I jo callava i escoltava. I com qualsevol nen, m’imaginava que marcava el gol de la victòria del Barça a la final de la Copa d’Europa contra el Madrid quan en realitat només havia marcat el 22 a 20 del partit del pati de l’escola, però tant era, a mi m’encantava tancar els ulls i crear dins meu el guió d’una història paral.lela on l’únic protagonista era el gol. I jo tenia ganes d’explicar què era per mi el futbol, i quan a l’escola ens demanaven redaccions de tema lliure jo escrivia la meva particular visió sobre l’estabilitat del nuñisme davant la pressió de l’Elelefant blau. I ho feia, senzillament, perquè m’encantava parlar de tot allò que el meu avi m’havia explicat sobre el Barça. I ho escrivia sense adonar-me que m’agradava omplir amb paraules les pàgines en blanc; descobrir que la poesia podia ser un oasi on capbussar-me de la realitat va venir després.

El cas és que ara em trobo amb la possibilitat d’escriure tot allò que cregui convenient sobre el futbol, el Barça i les mil i una històries que s’amaguen rere cada partit disputat. I precisament per això, agafant el títol d’un llibre del novel.lista israelià Amos Oz, dic que la història comença aquí. D’avui en endavant us convido a llegir les meves particulars divagacions futbolístiques que sempre s’abracen, poc o molt, amb la poesia. Perquè sí, ho dic ben alt: em reivindico davant els que diuen que poesia i futbol són termes contradictoris. I si no em creieu, deixeu-me fer-vos adonar d’una cosa: fa cinquanta-un anys, el Barça va construir el seu nou estadi entre el recinte de l’Hospital de la Maternitat i el Tanatori de les Corts, és a dir, el Camp Nou es va edificar entremig del primer i el darrer plor. I ara, doncs, digueu: hi ha alguna forma més poètica de dir que entre la vida i la mort sols existeix un camí ple de patiment, amor i somnis?

Publicitat

Pep Antoni Roig

Publicitat

Opinió

Minut a Minut