El programa, després d'una gran expectació, desvetllat dissabte passat per l'Assemblea per a la propera Diada nacional em sembla molt engrescador. Serà un èxit esclatant. La combinació entre l'acte matinal als Ajuntaments i la gran concentració final a Barcelona a la tarda és excel·lent, tot i que plantejarà problemes de mobilitat importants a migdia a les entrades de la capital i catalana i la necessitat d'organitzar molt bé l'espai a les vies on es vol dur a terme la concentració, a fi que no quedi més gent als carrers adjacents que dins. Segur que durant els propers mesos l'Assemblea anirà desglossant el projecte amb precisió suïssa. Una idea, però, fa dies que em ronda el cap i volia compartir-la avui des d'aquí: és evident que tot plegat té una connexió clara amb el Tricentenari de l'ocupació de Barcelona, aquell dia farà just tres-cents anys, però crec que estaria bé (si més no, pels malalts de la memòria i la recreació com ara un servidor) fer algun acte més específic al respecte per recordar-ho.
Sé que caldria comptar amb la col·laboració dels soferts veïns afectats en un dia festiu. També, amb la d'una Església catòlica que no s'està caracteritzant precisament (a nivell de jerarquia), en aquest moment tan decisiu, per la seva defensa de les llibertats nacionals contra els atacs que rebem a diari. Però, mirant de salvar totes aquestes dificultats amb tot el diàleg del món, estaria molt bé que, dins el perímetre de la ciutat de 1714, és a dir els que delimiten les rondes de Sant Pere i Sant Antoni en avall, a banda i banda de la Rambla, totes les esglésies fessin sonar les seves campanes a sometent, just a les 5.30 de la matinada (crec que aquesta és l'hora, més o menys exacta), just en el moment en el qual els borbònics van iniciar l'atac definitiu contra Barcelona. M'ofereixo per ser-hi ben despert, al mig de la plaça de Sant Jaume, per escoltar el toc general a resistència. No digueu que no seria emocionant…
