De manera insultant, el dependentisme desesperat llança tot el verí al seu abast contra la convivència pacífica i democràtica al nostre país. Falten poc més de dos-cents dies per al dia D i el final es comença a veure força clar darrera l'últim revolt del camí. Ho tenim a tocar i ells se saben perdedors. Aquesta setmana, en la televisió dels bisbes que ataca sistemàticament la caritat, Alicia Sánchez Camacho ens ha fet saber solemnement que es planteja marxar de Catalunya si acabem declarant la independència. Podríem respondre que seria una afortunada: aquí, durant moltes dècades els independentistes hem estat minoria i no teníem on anar. Andorra és massa petita. Les raons que addueix per marxar entren directament en el terreny de l'estultícia i la immoralitat. Només les proclama (sap que no tenen cap fonament) per fer mal. Però, que voleu que us digui, a mi em sembla que se li veu massa el llautó i que no seran gens eficients (com gairebé tot el que fan per podrir l'ambient) a l'hora de convèncer ningú.
Naturalment, no és la primera que sentim anunciar que farà les maletes. José Manuel Lara Bosch fou el primer, anunciant que arrossegaria tot el seu imperi editorial. Després, artistes tan reputats com la cantant Tamara. A mi em sembla que, atès que explicar la veritat és una exigència que ens plantegen cada dia els dependentistes, per oferir-los tot el rigor i la màxima credibilitat, hauríem de fer-los anar al notari. És més, sí, obrir-los un registre públic de futurs emigrants compromesos des d'ara mateix. No s'hi valen amenaces verbals als mitjans ultres. No, no. De cap a registrar-se amb noms i cognoms. I amb tota la família. Dades completes de tots els qui diuen que marxaran. I si aconseguim l'Estat propi, els ajudarem immediatament a fer les maletes. Volem tots els catalans amb nosaltres, tinguin les nacionalitats diverses que tinguin, però els miserables que enganyin i amenacin amb una cosa com aquesta el millor serà que se'n vagin. Ens ajudaran a crear un nou país sobre unes bases morals més sòlides.
