Del cas del crim de Lleó m'ha sorprès l'admirable capacitat del Partido Popular per esmunyir-se sempre a base de tàctiques de distracció. I és que, se'n poden extreure massa lliçons que no deixen en bon lloc la classe dirigent (política i econòmica) i els seus valors dominants. El ministre Fernández Díaz ha optat per encetar una autèntica croada contra els frikis a twitter, que res a té a veure amb la solució de les veritables xacres que han portat a un cas tan luctuós. Naturalment, estem parlant de gent que ha portat a l'extrem el seu odi, amb una conducta veritablement patològica, però, tot i això, algunes conclusions generals em sembla que en podríem treure o, si més no, debatre. De fet, el cas és com una mena d'aparador de tots els vicis d'una època de la història d'Espanya. Parlem d'una noia ben formada acadèmicament (enginyera de telecomunicacions amb estudis a Alemanya) que treballa a l'administració pública com a interina i embogeix en perdre l'oposició que hauria de consolidar-la. Especialment, perquè la seva militància política, intueixo, devia portar-la a pensar que la seva consolidació professional era gairebé automàtica.
No em direu que no és un símbol de la concepció que la majoria de la societat té de com ha de funcionar l'administració pública (a dit) i del que representen els partits polítics, especialment, els del bipartidisme espanyol (i l'antic català): ingents màquines de col·locació. La seva manca de progressió a les llistes electorals del partit és també un resultat directe de la manca d'entesa amb la presidenta provincial. Però, a més, les cròniques la situen a punt de perdre la propietat d'un pis propi situat a la part més cara de Lleó, com a resultat d'un tren de vida insostenible. És a dir, l'esclat de la bombolla immobiliària sobre una generació que no havia reparat a endeutar-se d'una manera enfollida. Finalment, l'execució de l'assassinat, l'assumeix la mare! No em direu que no hi veieu, patèticament representada, la característica sobreprotecció que tantes mares i pares actuals aboquen sobre els seus fills. En fi, em sembla que és de tot això que hauríem d'estar parlant a hores d'ara. Però, naturalment, per al poder, entès en el seu sentit més ampli, és molt millor centrar-se en twitter.
