No seré gens original. Com sempre he fet en altres comicis, no declararé d'avançada el meu vot i us demanaré una participació massiva. Tenim a l'abast la possibilitat, única, de demostrar a tothom la força increïble del moviment sobiranista. Moltes vegades hem escoltat durant aquests mesos als opinadors del dependentisme que això de les manifestacions al carrer estava molt bé, però que l'independentisme explícit encara no havia guanyat cap elecció a Catalunya. I era, és cert. Avui, encara que no sigui encara al cent per cent, tenim la possibilitat de donar una àmplia majoria als partits que defensen la celebració d'una Consulta a Catalunya que inclou una opció clara (el Sí-Sí) de vot a favor de la independència nacional. És un fet radicalment històric, però tinc la percepció que no en som plenament conscients. Quan diumenge a la nit a les televisions i dilluns la premsa en paper faci les seves barres i formatgets, tenim la possibilitat d'escenificar, en colors, un canvi extraordinari, senzillament espectacular.
Només dues dades al respecte: fa deu anys, a les eleccions europees de 2004, el PSC i el PP van sumar a Catalunya, pràcticament el 60% dels vots i van ocupar les dues primeres posicions. Diumenge, segons les enquestes, CiU i ERC estan en condicions de ser les guanyadores i el vot del bipartidisme espanyol pot quedar reduït per sota del 30%. Si els resultats són aquests, el món ens mirarà impressionat per una transformació tan radical i sabrà que anem de veres, que això nostre ja no té aturador. Està en les nostres mans aconseguir-ho. En aquestes hores que ens queden fins a l'obertura dels col·legis parleu encara tant com pugueu amb amics, companys, veïns i familiars. Un missatge claríssim: ni un sobiranista a casa. Agafeu els escèptics i els super-exigents i convenceu-los que ara és temps de votar. Que si volem dotar-nos de la força necessària per a celebrar una Consulta el proper 9 de novembre és imprescindible, primer, fer un resultat espaterrant el 25 de maig. Som-hi!
