El revers del gran resultat de diumenge de les forces favorables a l'autodeterminació ha estat el paper galdós, en alguns casos inesperat, dels adversaris de la Consulta. El Partit Popular s'ha deixat pel camí a Catalunya 108 mil vots: ha punxat fins i tot a feus municipals on ostenta l'alcaldia, com ara a Badalona o Castelldefels. De la segona posició obtinguda en 2004 ha passat ara a la cinquena. En el cas dels socialistes podem parlar d'una castanya mítica: no pas perquè a Ullastrell hagin passat del 22 al 5%, sinó perquè a bona part de la Catalunya interior les seves pèrdues s'apropen més als dos terços que a la meitat dels vots. Als feus tradicionals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a més, amb victòries habituals situades a prop del 50% dels vots (de l'Hospitalet a Cornellà, passant per Santa Coloma de Gramenent), ara no han pogut superar enlloc la barrera del 30% dels sufragis. Pere Navarro ha argumentat que el percentatge de vot ha estat semblant al de les darreres autonòmiques, per això és tant com acceptar que en les eleccions en les quals tradicionalment s'obtenien els millors resultats, ara cal assimilar-se amb goig als pitjors de la història.
En el cas de Ciutadans cal parlar també, obertament, de fracàs de les expectatives creades. El partit fins ara emergent del dependentisme va sumar 120 mil vots menys que en les autonòmiques de 2012. El cert és que moltes enquestes ja fa alguns mesos que havien començat a apuntar a un cert desgast de les seves expectatives de creixement, menys frescos, tacats per primera vegada de corrupció. L'aposta espanyola, afavorida per una col·laboració mediàtica descomunal, els ha permès sumar de pèls un segon escó. Curiosament, en una mena de competició dels horrors, l'escó 54 i últim se'l va apuntar a darrera hora Juan Carlos Girauta, tot desplaçant Alejo Vidal-Quadras. En definitiva, Ciutadans ha superat “Podemos” (un partit sense cap presència als mitjans d'aquí i sense tradició prèvia) de només 40 mil vots. Finalment, què dir dels resultats de la UPyD encapçalada a Catalunya per la inconmensurable Teresa Giménez Barbat: amb els seus 32 mil vots continua, com en 2009, en dura competència amb els animalistes del PACMA. Alfred Bosch li podrà recordar ben aviat al Congreso espanyol a Rosa Díez.
