El Ministerio de Cultura que dirigeix José Ignacio Wert ha anunciat que retornarà a Catalunya menys de la meitat de la documentació catalana segrestada a Salamanca d'ençà del 1939, quan fou confiscada a particulars i entitats desafectes al nou règim. Es tracta de documentació que encara roman pendent de lliurament nou anys després de l'aprovació de la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola i de creació del Centre Documental de la Memòria Històrica (BOE, núm. 276, de 18 de novembre de 2005). L'argument emprat per negar la devolució: la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2013 que estableix (emparant indirectament la legitimitat dels confiscadors feixistes) que tota aquella documentació de la qual no es pugui acreditar ara l'existència de legítims hereus, haurà de retornar a mans de l'administració central de l'Estat.
L'esmentada Llei 21/2005, resultat d'anys d'insistència dels partits catalanistes i de la societat civil organitzada, va establir, en el seu article 5.2 que la Generalitat seria l'encarregada d'establir el procediment administratiu de retorn als legítims hereus la documentació confiscada: “les peticions i sol·licituds que es formulin s'han de tramitar i resoldre pel procediment que estableixi la Generalitat de Catalunya en exercici de les seves competències.” Ara, obrint un altre flanc en la guerra que ens fan sense treva, el govern espanyol ha decidit incomplir de manera flagrant la llei aprovada per les Corts generals i establir de facto, per pebrots, “porque yo lo valgo“, de manera unilateral i arbitrària, sense concedir la possibilitat de reclamació a ningú, quins són els fons que tenen actual propietari i quins el que no, cas en els quals els mantindrà segrestats al dipòsit documental de Salamanca. Ja sabeu, l'Estat de dret i bla, bla, bla. Tot és possible només dins de la Llei i tal i tal. Rigor marca Espanya.
