Anem ràpid, molt ràpid. El temps vola. Som a punt de creuar la frontera dels quatre mesos per la celebració de la Consulta del 9-N. Si tenim en compte que els de juliol i agost són pràcticament inhàbils, es pot afirmar que ens trobem veritablement a les portes d'un temps històric. D'entre els signants de la proposta de data i pregunta, els ecosocialistes són dels qui s'han refermat amb més insistència en la necessitat que tots plegats anem a votar el proper 9-N. Amb les CUP, no han perdut l'oportunitat de rebutjar, per terra, mar i aire, la possibilitat de substituir la Consulta per unes eleccions plebiscitàries, encara que aquella (com tothom sap que passarà) sigui prohibida per Madrid i, per tant, il·legal. En aquest context, sobta encara més la perpetuació de la indefinició de la formació pel que fa al sentit del vot dels seus afiliats. Fins ara, no he escatimat elogis a la capacitat d'ICV-EUiA per encarar el procés català: el dret a decidir com a punt d'acord de les diverses formacions i persones que l'integren, en un ampli ventall del federalisme a l'independentisme.
La disjuntiva que ha dinamitat el socialisme català, ells l'han sabut portar amb habilitat extrema. De fet, ningú no els demanaria un posicionament concret si ells mateixos no s'haguessin compromès de forma solemne a prendre'l. De fet, tot eludint unes plebiscitàries, la Consulta els oferia la possibilitat de no definir-se, d'acordar llibertat de vot i d'eludir fer campanya en un sentit o en un altre. Ara, però, això ja no és possible: Dolors Camats i Joan Herrera es van comprometre fa mesos a impulsar un referèndum intern en el qual podrien participar tots els militants i que marcaria la línia política de la formació en aquesta qüestió tan transcendent per als catalans del futur. Ras i curt, si sí-no o si sí-sí. Ara, doncs, perquè els compromisos públics en política són sagrats, els toca organitzar aquesta Consulta sobre la Consulta. I sobta veritablement que, tan a prop temporalment com som, els ecosocialistes no hagin anunciat ja la seva data i pregunta. O és que, tot i defensar la Consulta, teòricament, a capa i espasa, en realitat, ells també estan jugant a explotar que mai es durà efectivament a terme? Seria francament lleig.
