La nova plataforma dependentista catalana ha llançat aquests dies una campanya per explicar com Espanya ens ajuda a través del Fons de Liquidació (vull dir, Liquiditat) Autonòmica (FLA). Les xifres clares: dels més de 22.000 MEUR del total del fons en l'any 2013, la Hisenda espanyola ha cedit a la Generalitat de Catalunya més de 10.050. Espectacular generositat. De llagrimeta. A la vista d'una exposició matemàtica tan convincent i profunda, anuncio la meva voluntat d'ajudar econòmicament Societat Civil Catalana exactament de la mateixa manera. Molt desinteressadament. Sense abusar. Guanyo justet, però crec que podré afrontar-ho. He après el mecanisme i ho faré exactament igual que l'Estat espanyol ajuda Catalunya. Molt senzill. Sabeu que, segons les darreres dades publicades pel mateix Govern espanyol i elaborades pel conseller Mas-Colell, el dèficit fiscal català se situa entre els 11 i el 15.000 MEUR, segons la metodologia de càlcul emprada. És a dir, un 8% del PIB, si fa no fa, el mateix dels darrers 35 anys.
Així, doncs, per començar i fer-ho ben bé igual, seguint fil per randa les mateixes passes de la fructífera relació amical entre Catalunya i Espanya, només prego al tresorer de Societat Civil Catalana que dipositi graciosament al meu compte corrent una quantitat, la que vulgui. Pot agafar, per exemple (ep, és només un dir) dels diners que deu rebre directament dels fons reservats del Ministerio de l'Interior per a la lluita contra la independència de Catalunya. Bé, una vegada hagi rebut els diners al meu compte bancari, de veritat de veritat, faré immediatament un FLA, una ajuda desinteressada als amics de Societat Civil Catalana. Talment com fa la Hisenda espanyola, els prestaré els seus propis diners al mòdic preu d'un 5,5% d'interès, a retornar (això sí) en còmodes terminis. De super bon rotllo. Després d'haver fet aquest negoci, vull dir, aquesta ajuda desinteressada a Societat Civil Catalana prometo no vantar-me d'haver-los salvat l'economia. No, ho faré discretament, que tampoc cal anar exhibint els propis mèrits. Aiiii, si és que Espanya ens estima. Però molt. Gairebé tant, com jo a Societat Civil Catalana.
