Avui ho farem una mica més llarg, Molt de tard en tard, com suposo gairebé tothom, surfejo amb el meu nom a la xarxa. Fa uns dies vaig descobrir amb sorpresa com el 2 d'agost, el compte oficial del portaveu de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, em dedicava el següent tuit:
Miguel Perez Valle. Un patriota català al servei de la Blanca Serra. Perilloses amistats. ¿Qué coño es la UDEF?. http://t.co/867IozMAhJ
— josep ramon bosch (@josepramonbosch) August 2, 2014
Crec que semblant menció, encara que apressada, mereix un comentari perquè retrata la psicologia del personatge i el que representa ell i els seus al nostre país. D'entrada, cal començar per constatar una vegada més que els Ez els fem molta ràbia, però molta. A nosaltres els Bosch no ens en fan gens, perquè dependentistes catalans de vint generacions n'hi ha hagut sempre i, naturalment, ara, hi són a cabassos. Però, òndia, que un Pérez sigui independentista català els toca i molt. Per això, d'entrada, per marcar terreny, fa esment del meu nom en castellà. A mi em sembla bé: de fet no me l'he canviat oficialment en honor als meus pares, que així me'l van posar. Potser esperaré a tenir el passaport de la República Catalana per fer-ho. No penso tampoc castellanitzar-li el nom a ell, tot i el seu abrandat espanyolisme.
Que, a continuació, em col·loqui el cognom Valle només és un indici del nivell de rigor amb el qual treballen. Nul. Només encerta mitja consonant. Que em consideri un “patriota català”, naturalment, és un honor que li agraeixo: el contrari (si mirés no gaire enrere en la història) només em faria tenir mala consciència. Diu que estic al servei de Blanca Serra, tot i que en realitat (una altra mostra d'encert) he col·laborat amb molt d'honor i continuo col·laborant amb la seva germana Eva, la millor historiadora catalana d'avui. No diria que sigui una amistat perillosa, tot i que va passar pels calabossos de la Policía Española que tant estima Josep Ramon Bosch fa només vint anys per exhibir en una manifestació una pancarta amb l'ofensiu lema literal de “Independència”.
Reconec que la resta de la piulada del portaveu de SCC em té subjugat. Què voldrà dir amb “¿Qué coño es la UDEF?” i un enllaç al meu currículum professional a continuació? Digueu-me suspicaç, però, després d'haver llegit el famós article de José Antonio Zarzalejos, a mi em fa l'efecte que se situa a mig camí entre l'emenaça poc subliminal i l'assenyalament directe perquè m'investiguin. Per evitar esforços ja li avanço: només tinc una nòmina i el “meu” pis és sobretot del banc fins l'any 2044. I si les amenaces de Josep Ramon Bosch representen el tipus d'estat en el qual hauran de viure els meus fills, actituds de xulo de barri com aquesta (com tantes i tantes dels seus) només fan que ratificar-me en l'encert de la meva aposta de fa tants anys per deslliurar-nos de la seva dominació.
P.S. Amb posterioritat a la redacció d'aquest apunt he vist que no he és un cas aïllat, sinó que l'home té per costum el tuit-amenaça-assenyalament:
Partal un personatge sinistre. Aviat en tindrem mès. Partal que coño es la UDEF?.. http://t.co/QtpRLlDTAf vía @libertaddigital
— josep ramon bosch (@josepramonbosch) August 15, 2014
Un llepaculs benpagat i financiat que es guanya la vida insultant. http://t.co/0d1ynjtmiv
— josep ramon bosch (@josepramonbosch) August 7, 2014
Vicent Sanchís: ¿Qué coño es la UDEF?. http://t.co/tvFGsen4MB
— josep ramon bosch (@josepramonbosch) August 7, 2014
