Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Una nit d’encartellada o perquè guanyarem

|

- Publicitat -

Per correu electrònic em demanen col·laboració. Es tracta de penjar cartells per convocar a l’acte que tindrà lloc al matí de l’Onze de Setembre, un mosaic per al qual calen 1.300 persones. Començarem el dia forts. Falta tot just una setmana. Ens convoquen a les deu, als baixos d’una casa del centre. Poc abans de l’hora som una vintena de persones. Ens distribuïm en escamots de quatre que sortim a mesura que ens ajuntem per cobrir una ruta prèviament fixada. Dos enganxarem cartells amb celo; els altres dos, amb cola. Ben aviat ens trobem seguint les restes dels cartells de Podemos de les darerres eleccions europees. Demanem aigua en un bar, naturalment, regentat per xinesos. La cola és espesa i fa grumolls; no tenim massa traça. El nostre grup és heterogeni. Un és clarament el més jove i, entenc, treballa en una petita empresa. Els altres pertanyem al segment d’edat que ha fet el tomb en els darrers anys. Els qui varen viure de ben joves la Transició i l’inici de l’autonomia i n’han comprovat l’estafa.

 
Una mica més gran, una professora de l’Autònoma, a la qual la filla li ha dit que què fa, que està boja d’anar a penjar cartells i a la qual ha contestat que vol deixar-li un país una mica decent. Que o ens hi posem nosaltres o no en quedarà res. El més gran de tots, un lluitador en mil batalles, detingut amb disset anys per fer vaga contra el règim. Amb un accent andalús marcat, parla del seus com de la gent del nord: en realitat es refereix a un dels barris perifèrics de la nostra ciutat. És de Súmate. Després de dues hores i una birra hem aconseguit penjar els cent cartells que ens havien encomanat. Abans de dir-nos adéu, unes fotos incompletes de record, que ja és massa fosc per a un selfie. Ens citem per a la nit de dos dies abans de la Diada, per fer la segona encartellada. Un servidor, amb el convenciment reforçat que la nostra transversalitat humana demostra que som majoria i que, per moltes enquestes que ens llencin a la cara, guanyarem ben aviat.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut