Superada l'eufòria per la impressionant demostració de força de diumenge cal començar a anar al gra quan més aviat millor. Més enllà de la darrera finta del Gran Timoner, per la via d'una carta a Rajoy que el Govern espanyol ha contestat abans de rebre a base de querelles, crec evident que hem superat l'etapa de la Consulta. Després de dos anys d'intentar una convocatòria acordada o unilateral, a hores d'ara ja hem comprovat del dret i del revés que mai podrem votar un referèndum d'autodeterminació mentre romanguem sota la sobirania espanyola. Això vol dir que toca passar pantalla, en direcció a una declaració unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya. Pre-condició necessària, doncs, una cambra dotada del mandat democràtic més fort possible per dur a terme la comesa. Com aconseguir el major nombre de diputats independentistes al nou Parlament? Aquesta és la qüestió que mena de pet a l'actual debat (que serà cada dia més asfixiant) sobre la llista unitària.
Des de fa setmanes, CiU i el seu entorn mediàtic i opinatiu martellegen l'opinió pública i les entitats cíviques amb l'axioma de la imprescindible candidatura unitària. La qüestió em preocupa profundament. De veritat, no puc més amb l'empatx d'impostura. Repetició de la jugada, no, si us plau. Des de l'acord de data i pregunta fins al mes d'octubre d'enguany els partits polítics ens han fet viure en la ficció d'un acord d'acció que no existia: els sobiranistes volíem coses diferents i no s'explicava per preservar una suposada unitat que en realitat era pura façana. Ara, amb el debat de la llista unitària tornem exactament al mateix punt. Parlar en aquest moment de lideratges i de llistes és un error monumental. No penso sumar-m'hi. Ara toca parlar d'estratègies i de calendaris d'actuació. Què volem fer per assolir l'objectiu i en quin moment. Crec que el Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional podria ser un bon punt de trobada estratègic. Si no és possible l'acord, però, cadascú a defensar davant dels electors la seva estratègia. I que els catalans triïn lideratge i itinerari. Particularment, jo estic disposat a posar-me al servei del guanyador, sempre que es parli clar. Prou d'impostura, si us plau.
