Actituds preocupants (espanyolejant)

Vagi per davant que acceptaré el model electoral que vulgui la majoria del sobiranisme. Tinc les meves preferències i crec que és legítim. Considero que el model de tres llistes abocades cadascuna al seu àmbit ideològic (liberal-conservador, socialdemòcrata i anti-capitalista) obtindrà en total més diputats indepedentistes i que la votació al nou Parlament en la qual s’anunciarà al món la intenció de constituir-nos en estat tindrà així més vots que a través d’una llista unitària. Sincerament, aquests dies, a diferència de mitjans d’octubre, no em preocupa gaire la tensió existent: crec que tots plegats ens avindrem finalment i que tirarem endavant. I que si el resultat electoral no acompanya ho haurem intent honestament. Darrerament, però, em preocupen molt més certes actituds intolerants que observo al meu voltant. D’un integrisme cec i sord que em deixa bocabadat.
 
L’encalçament del dissident s’efectua per terra, mar i aire. Gairebé sempre amb un “hooliganisme” incomprensible que exalça tot i sempre el que diuen els propis i menysté tot i sempre el que afirmen els discrepants. Un histerisme de gent tradicionalment assenyada que nega legitimitat als arguments de persones que, per la seva trajectòria de coherència independentista, mereixerien una mica més (encara que sigui un mínim) de respecte. Acceptar que tots volem la independència i que creiem legítimament en estratègies diferents. Si em disculpeu la provocació, diria que una part del sobiranisme està espanyolejant en excés: o acceptes a ulls clucs el model que han posat damunt la taula o, directament, ets un anti-patriota. I és exactament així com han aconseguit expulsar del consens històric espanyol milions de catalans. I és així com, si no ens tranquil·litzem una mica, podem acabar fent fora dels nostres rengles uns quants sobiranistes, farts de rebre coces per discrepar.