Per a bons patricis


Per a bons patricis doble fletxa Dijous, 18.12.2014. 00:00 h

Ajudar-los és la nostra responsabilitat


Comparteix







Etiquetes
Fa dos mesos, tot i que la carrosseria lluïa nova, el tren va començar a fallar greument per falta de bon manteniment: la inèrcia dels temps de bona marxa va aconseguir superar l’obstacle més difícil, aquell llarguíssim túnel, gràcies a l’astúcia del conductor i la tenacitat dels passatgers, però, finalment, s’ha aturat. Uns diuen que és culpa del maquinista, confiat de la robustesa del vehicle; altres, del revisor, que hauria d’haver vist molt abans que alguna cosa no rutllava. Uns i altres ho saben: si es mesuren bé les forces encara és possible arribar a l’estació de destí on time. Els qui anem al tren tenim dues possibilitats: abraonar-nos sobre el conductor i el revisor, o tots dos alternativament (cadascú, segons les seves preferències), per recriminar-los perquè el tren, amb tot el que hem pagat de bitllet, no funciona com caldria; podem amenaçar-los amb un acomiadament automàtic i infamant. O ajudar-los a portar la màquina i tots els vagons de la millor manera possible, sigui com sigui (no com ens agradaria o com pensem que seria ideal) fins al destí final que, suposadament, desitgem tots.
 
M’agradaria que tot plegat hagués anat molt diferent. Molt. Des del trencament del 13 d’octubre, podem dedicar-nos a matxucar a les xarxes socials i als mitjans, amb totes les nostres forces, als qui van al capdavant del comboi. És molt comprensible interpretar cada gest i cada situació que protagonitzen en sentit negatiu. Pessimista. Podem. Recriminar-los cada dia que passa, fins i tot cada hora, el seu desacord. Sí, podem fer-ho. Però també podem intentar treballar al servei dels grisos. Mirar d’obligar-los a una entesa amb cessions mútues. Perquè encara som a temps de premiar la il·lusió de tanta gent. Podem obrir finestres i fer que circuli l’aire als entorns resclosits. Podem valorar cada gest com una passa, per petita que sigui, en la bona direcció. Parlar de la importància de l’acord que arribarà o continuar segregant bilis a tones sense moure’ns de lloc. I l’obligació de tothom, a casa, a la feina i més encara dels qui tenim qualsevol finestra als mitjans, és la d’ajudar, mentre sigui possible, mentre el tren tingui alguna possibilitat d’arribar a l’estació, encara que sigui bufant. I temps tindrem per passar comptes.
 
P.S. Després d’escriure aquestes línies llegeixo la crònica de la intervenció d’ahir de la Carme Forcadell: no puc estar-hi més d’acord en el seu clam contra el pessimisme!

lectures 2567 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Per a bons patricis logo rss

Historiador, arxiver i blocaire: partidari de la independència exprés, abans que no en quedi res. Podeu seguir les meves reflexions tots els caps de setmana al "Bestiari del procés" i des de fa quatre anys al bloc www.perabonspatricis.cat.

correu Contactar amb l'autor

CATEGORIES fletxa

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.