Coses que passen quan tens un delegat del Ministerio del Interior al consell de redacció

Aquest diumenge al tard ens hem vist sorpresos per la constatació que el diari degà de la premsa catalana moderada, “La Vanguardia”, havia retirat per via d’urgència l’article setmanal de l’Albert Sánchez Piñol. A aquestes hores encara no hem escoltat les versions dels protagonistes, així que potser aquest apunt és precipitat. El rectificaré amb gust. El que sí sabem és que l’edició en paper d’aquest diumenge no contenia la contribució habitual de l’escriptor i que la versió digital del diari va penjar l’article durant alguns minuts, temps suficient perquè alguns lectors el pesquessin al vol. És el que passa avui, en aquest món digital nostre tan traïdor, que tot deixa rastre. En Bernat Puigtobella n’ha fet la primera denúncia des de núvol.com i les xarxes ja baixen ben plenes. Ben mirat, l’article és ben simple: una enumeració (només parcial) incontestable de les barbaritats que l’exèrcit espanyol ha comès a Catalunya des de l’assassinat a sang freda de set-cents cambrilencs el 1640 (un acte que deixa en ridícul les delirants execucions de l’EI) fins tres segles més tard.
 
Clar, fer un repàs a la història. D’entrada, el bo d’en Màrius podia haver encarregat un article de signe contrari, que narrés les atrocitats comesos pels catalans a Castella, els bombardejos de Madrid per l’exèrcit català, o les paraules de menyspreu dels governadors civils principatins a la vila i cort. Però es veu que ningú s’ha vist amb cor de fer-lo. És així com han decidit censurar-lo. Direu que és una mesura extrema. Què va. Quan estàs tan històricament entrenat com els Godó és molt més fàcil i si a sobre tens al consell de redacció un ex-alt càrrec del mateix Ministerio del Interior que ha fabricat la Llei Mordassa, aleshores és bufar i fer ampolles. Naturalment, tal mesura d’excepció serà un èxit espaterrant. Ben aviat l’article d’avui d’en Sánchez Piñol serà el més llegit dels que ha publicat/no publicat a “La Vanguardia”. Això sí, ja no en tornarem a llegir cap altre. I és que, recordeu: Felip VI és el capità general de tots els exèrcits i per molt menys els militars van assaltar la redacció del “Cu-cut” fa cent deu anys.