Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

9-N, compactació sobiranista!

|

- Publicitat -

Sí, hola. Perdoneu que m'hagi retardat un dia. El cas és que, com tants milers de compatriotes, també vaig fer de voluntari en la màgica jornada d'abans d'ahir. I vaig acabar rebentat; un no parar: tot el dia intentant reconduir gent que anava francament perduda. Tant, que crec que, si més no pel que es podia captar a les àrees perifèriques de les grans ciutats del país, si haguéssim disposat d'una infraestructura de punts de votació semblant a la de les eleccions normals ens podíem haver atansat seriosament als tres milions de votants. Sí, amigues i amics, estava equivocat. El trencament de la unitat i la manera en la qual es va plantejar el nou 9-N, per primera vegada en la història de les darreres reivindicacions del sobiranisme, de dalt a baix, em va fer pensar inicialment que el risc que la iniciativa es girés en contra del procés com a un boomerang era alta. Estava equivocat. Les ganes de votar de la gent i l'afany de desobeir la demofòbia del govern espanyol han pogut amb totes les nostres mancances de plantejament i organitzatives.

Encara que els cogui i vulguin dissimular-ho, 2,3 milions de votants és una xifra estratosfèrica. Senzillament brutal. Abans de començar l'arriscada partida hauria signat els 1,8. Hi ha qui en vol veure en els 1,9 milions de sufragis pel Sí-Sí un cert sostre de l'independentisme. Crec, molt seriosament, que no. Els nostres adversaris ens recorden que la suma de CiU, ERC, ICV i la CUP a les darreres eleccions s'ha situat en aquesta cota. És cert. Però no quedàvem que una part important de l'electorat d'aquests partits no estava encara per la independència? El resultat suggereix, doncs, una important compactació independentista. Si a això li sumem que una part apreciable del Sí-No se sumarà al primer en el cas d'una pregunta binària o en unes eleccions definitives, tenim un panorama certament engrescador pel davant. I en l'altre extrem, tal i com destacava avui Tian Riba, la sorpresa que els independentistes siguem capaços de convocar a expressar-se públicament, com a mínim, tres vegades més partidaris del no que els que Rivera i Sánchez-Camacho van ser capaços de situar el 12 d'octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. La incapacitat política del dependentisme és digna de tesi doctoral.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut