Aposteu fort per la tercera via: voteu independència

Encara que sembli impossible encara hi ha qui creu que existeix alguna remota possibilitat que Espanya canviï i ens ofereixi algun dia una solució a l’escocesa. Aquests unicornistes es neguen, doncs, a acceptar el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions que han estat convocades com a segona volta del 9-N que no va poder ser: cal, diuen, armats d’infinita paciència, donar encara una nova oportunitat a l’Estat espanyol. Unió i Catalunya Sí Que Es Pot, des de segments oposats del quadrilàter ideològic plantegen, amb pocs matisos, el mateix escenari. Els demòcrata-cristians estan disposats a perllongar-lo indefinidament mentre ens trinxen; el candidat d’Iniciativa i de la franquícia de Pablo Iglesias a Catalunya ha estat una mica explícit: caldran dues generacions per convèncer els espanyols de la necessitat d’una sortida democràtica.
 
En realitat, si algú vol demostrar que no es tracta de simple “postureo” a favor del dret a decidir (atès que se sotmet al vistiplau impossible de l’Estat espanyol), caldria que ens faci una aposta forta i honesta. Cal explicar als partidaris infatigables del diàleg metròpoli-colònia, als qui estan tan falsament convençuts que hi haurà oferta que, si és que (com és fàcil de témer) no ho diuen per guanyar temps, aquest 27-S només els queda una alternativa de joc: votar sí, impulsar Junts pel Sí i la CUP fins a donar-los la majoria absoluta, perquè només aleshores hi haurà l’oferta espanyola en la qual ells creuen amb una fe descomunal. Perquè si els seus, UDC i CSQEP, assoleixen que el sí no sumi, és a dir, si fan guanyar el no, “finito”, “game over”, s’haurà acabat tot. Victòria de l’estat i cap cessió fins a esborrar-nos del mapa.