Entre els mil i un paranys procedimentals dels adversaris de la plena llibertat de Catalunya, darrerament, excel·leix un que els opinadors de l’statu quo repeteixen a tort i a dret: que cal una majoria reforçada per endegar el procés d’independència. Després d’haver manifestat tots els inconvenients del món als tretze intents de majories catalanes de demanar l’autorització d’un referèndum pel Govern espanyol (perquè quan ho demanàvem deien que ja sabíem que Madrid ens diria que no; es veu que no com ara que el demanen ells i sembla taaan viable); després d’haver criticat que l’intentéssim fer almenys tolerat (no tenia prou garanties democràtiques); doncs ara, resulta que tampoc estan d’acord que puguem votar l’inici o no del procés d’independència d’acord amb les regles (escons que fan majoria) d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembla que ens deixen fer. Alguns exigeixen que ha d’haver una majoria del 50,1% dels votants, tot i que (totes les enquestes dels darrers tres anys així ho indiquen), l’Estat independent és la preferència majoritària dels catalans, per davant de qualsevol altre model.
Ara, la trampa dels dos terços
|
- Publicitat -
Per què, una cosa, si els partits partidaris d’una Catalunya independent aconsegueixen la majoria absoluta en escons amb el 47% dels vots, què farem, desar-la en un calaix per aplicar el programa autonomista, posem, del 26% dels votants? Però és que, ara, hi ha qui, a més, exigeix que, clar, com per a reformar l’Estatutet en vigor calen dos terços del Parlament, per a fer la independència hauria de ser el mateix o més. Divertit. Aquesta gent, realment, creu que l’Estatutet de la Moncloa actualment en vigor, trinxat al Congrés i massacrat pel Tribunal Constitucional, té el suport de dues terceres parts de l’actual Parlament de Catalunya? I del que s’escollirà el proper 27-S? De veritat? Ens prenen per directament idiotes? Per què no s’atreveixen a demanar que es porti a votació una altra vegada al ple del Parlament el text de l’Estatutet actualment en vigor, a veure quin recolzament té? De veritat, observar ex-directors del diari comtal com Joan Tapia llançant exigències de suposat rigor democràtic com a tapadora de la defensa aferrissada de l’immobilisme al servei d’una minoria fa autèntica pena.
Publicitat
