Almenys una vegada a l'any, ens trobem uns dies al Sobrarbe per mantenir vius els llaços que ens uneixen en origen a aquelles terres de l'alt Aragó. Som tres generacions i els nostres pares, avis i rebesavis hi van néixer i ens agrada molt tornar-hi. Això, a banda de l'espectacularitat dels paisatges i dels àpats, que no sabria dir quina és més gran. Naturalment, des de que va esclatar, el procés sempre hi apareix en algun moment o altre. Naturalment, per desacreditar-lo. Aquest any, dos arguments bàsics en contra de la independència que, crec, es corresponen força bé amb els que el dependentisme català branda també amb més insistència. Hi dedicaré dos apunts. El primer: som uns pèssims gestors i ells ens han de mantenir amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Més enllà de l'abús que suposa que et prestin els teus propis diners al 5,5% d'interès, tal i com vaig intentar argumentar aquí fa uns dies, en aquest punt, certament, diria que nosaltres (fora de la capacitat habitual d'en Sala i Martín) tampoc no ens expliquem gaire com cal.
Perquè no podem finançar-nos fora del FLA? Perquè tenim tancats els mercats internacionals de crèdit? M'agrada explicar-ho a través de l'exemple del préstec bancari a un particular. D'una hipoteca. A partir d'una constatació prèvia: com a conseqüència de l'eliminació d'alguns impostos i dels reajustaments de l'economia provocats per la crisi, la Generalitat recapta, si no m'erro, al voltant d'un 5% de tots els impostos que es paguen a Catalunya. Quan, doncs, parlem amb el director de l'oficina per demanar diners, el primer que ens pregunta és quins ingressos tenim. I quan li diem que donem gairebé tot el que guanyem al nostre company de pis el banquer ens diu que aleshores qui haurà d'anar a demanar-lo haurà de ser ell. Aquesta realitat vol dir dues coses: una, que Espanya mai acceptarà que recaptem la major part dels nostres impostos perquè això ens atorgaria immediatament capacitat d'endeutament per dissenyar les nostres pròpies polítiques públiques; i dues, que si esdevenim un Estat independent, capaç de disposar en plenitud dels seus propis recursos, l'aixeta del finançament sens obrirà ben aviat. Naturalment, l'explicació no els convenç.
