Confiança. La paraula clau ha estat confiança. Ens cal recuperar la confiança. Sí, la tinc tota en els principals agents del procés. Fins ara, ERC s’ha contradit aprovant dos pressupostos d’una Generalitat en fallida per l’asfíxia premeditada que li aplica el Govern espanyol. És molt senzill. S’entén fàcil. Per què Catalunya no pot finançar-se als mercats internacionals? Ras i curt, perquè la Generalitat recapta un 5% dels ingressos fiscals suportats pels contribuents al país. Què diuen els possibles creditors? Que donen crèdit només directament a qui recapta. Lògic. Doncs bé, en aquest escenari de fallida total, poc lluït i que calia limitar en el temps tant com fos possible (perquè fa mal cada dia a milers i milers dels nostres conciutadans), Esquerra ha donat suport durant més de dos anys al Govern de CiU a la Generalitat. Ha palesat, cert, la seva disconformitat en alguna votació al Parlament, però ha recolzat el president Mas. Fins i tot, després del greu atzucac derivat de la divergència sobre la naturalesa que calia donar a un 9-N boicotejat pel Govern espanyol.
Quan sigui a l’inrevès, jo també hi confio
|
- Publicitat -
El proper 27-S, a més de dir d’una punyetera vegada un gran sí a la independència, a través de les marques agrupades sota l’eslògan “Ara és l’hora”, escollirem també qui lidera el bloc sobiranista en la fase final del procés. Tot i les ofertes d’Esquerra de recolzar-lo com a president sigui quin sigui el resultat, és prou evident que només una victòria àmplia d’Artur Mas amb un descens petit i justificable en el nombre de diputats de CiU (o la marca que definitivament hi presenti) permetrà salvar la seva imatge presidencial. Una victòria d’Esquerra (com la de les darreres europees) comportaria automàticament un canvi de lideratge. Però, si la federació no guanya, estic convençut que, com ha fet ERC al Parlament d’ençà del novembre del 2012, CiU donarà ple suport a un Govern (ara, de concentració) encapçalat per l’Oriol Junqueras i, per tant, més escorat a l’esquerra. Segur. No en tinc cap dubte. Encara que la bèstia de l’establishment rebroti amb una força descomunal. Segur. No en tinc cap dubte. Segur. No en tinc cap dubte. Crec.
Publicitat
