Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Referèndum o barbàrie

|

- Publicitat -

Quin espectacle més galdós que estem donant amb el tema de la compra d’urnes per part del govern de la Generalitat per poder dur a terme el referèndum el proper més de setembre. Un ja no sap pensar sí es busca generar soroll per anar estenent el desencís en la parròquia independentista i preparar-la pel posterior gir de guió que ens col·loqui novament en la casella de l’autonomisme, o si es vol visualitzar que el govern farà tot el possible per tirar endavant el referèndum, (tot i els entrebancs plantejats pel govern de l’Estat escenificant les dificultats i els perills als que els membres del govern han de fer front), o si no hi ha més que càlcul partidista d’uns i altres per no prendre mal i sortir-ne amb el menys malparats possible en cas que el referèndum finalment no tingui lloc.

Sí realment estem davant d’un acte calculat en el que alguns pensen que són capaços de reconduir la situació i no sortir-ne malparat se’ls ha de dir que estan errant i molt els seus càlculs, corren el perill que alguns escenaris que ni tant sols contemplen els puguin passar per damunt, desbaratant tots els seus plans i previsions. Per aquest motiu cal activar ja la mobilització popular: és de les poques coses que pot esvair els dubtes entre aquells que volen nedar i guardar la roba.

Publicitat

Ara bé, el nivell de mobilització de tota la gent independentista ens hauria de preocupar: a hores d’ara aquesta no va més enllà de la recollida de signatures en suport a la reclamació d’un referèndum pactat amb l’Estat o a les mostres de suport als càrrecs electes que estan sotmesos a l’acció implacable de la justícia espanyola.  Tot això, malgrat no sigui poca cosa, no és suficient per transmetre un missatge clar als electes que dubten: aquest és un procés polític en el que no val tenir por per les conseqüències jurídiques que se’n derivin, que n’hauran si fracassem i no tindran efecte si aconseguim la independència.

Cal empènyer al govern i als partits independentistes per a que el procés surti del camp de la retòrica en el que sembla que s’ha instal·lat, cal empènyer per a que és concreti la convocatòria del referèndum i  es faci front a la resposta de l’Estat sense que hi hagi cap marxa enrere tornant als escenaris anteriors desitjats per alguns.  I cal fer entendre a tot aquell que tingui alguna responsabilitat per a que el  referèndum es realitzi que no hi haurà perdó ni cap oportunitat més per aquells que presos de la por avantposin les seves carreres polítiques i ens vulguin entabanar explicant-nos romanços sobre el seu compromís amb el procés i la llibertat de Catalunya, però que no poden fer res més davant de les dificultats a les que hem de fer front i ara toca arreplegar-nos i esperar deu o quinze anys més a que siguem més i millors.

La gent novament hem de ser la clau. Ho vam ser quan des de l’Estat i l’autonomisme es pensaven que no arribaríem tan lluny. La gent hem de ser la clau per demostrar ara que arribat el moment, no tremolarem i farem front al que hagi de venir. Perquè som conscients que el moment és greu i l’hora incerta, per què sabem que més enllà del referèndum i la independència no hi ha una autonomia que gestionar segons els càlculs partidistes, sinó que el que hi ha és la derrota. Així doncs, actuem en conseqüència, tinguem clar que o referèndum o barbàrie. Siguem responsables, fem possible col·lectivament allò que alguns a nivell individual veuen impossible.  

 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut